Pim pam pum

Ha tornat a aparèixer aquests dies el runrun de l’estira i arronsa amb les prohibicions de poder portar a terme els focs artificials que es llencen quan s’acaben les festes patronals. Amb els episodis cada cop més freqüents de calor extrema i de manca de pluja, el risc d’incendi s’ha convertit en exponencial i prova d’això, és que mig país crema, ha cremat o s’acabarà cremant aquest estiu si les coses no milloren. Una d’elles és la prevenció, no hi ha dubte. Sembla de sentit comú que es vulgui evitar qualsevol situació que pugui generar perill i no em sembla massa bon exemple que els mateixos ajuntaments, ja no només pretenguin disparar-los en una situació com aquesta sinó que ho acabin fent, malgrat la prohibició o recomanació de Medi Ambient, assumint ells en aquest cas la responsabilitat per si passa res. Crec que ens podríem estalviar tranquil·lament tres minuts de pim pam pum i uns quants ooohhhh que tampoc s’acaba el món i així, de passada, retallem la despesa en general. M’explicaven un dia que des de que a Menorca es va deixar d’emprar el polvorí que hi havia a la Base Naval, cada vegada que un ajuntament vol llençar focs artificials s’han de fer venir de la península. Anteriorment es compraven en lot per a tots els consistoris i quedaven emmagatzemats però quan va quedar obsolet el dipòsit perquè no es va fer la inversió que tocava, ni per part de l’armada, que no tenia recursos per destinar-hi, ni per part del Consell insular, que tampoc ho va voler assumir, adeu polvorí. En definitiva que l’espectacle de la pólvora el paguem avui dia més car ara que abans però no passa res, la caixa és forta. D’aquesta en sortirem millors, dèiem l’any passat.