No tot és culpa dels francesos ni de la calor. Però que té efectes, és evident. El mal humor ha pujat alguns graus. I com que hi ha molta gent, es nota encara més. Ara que es limitarà la temperatura de l’aire condicionat es pot arribar a situacions crítiques en les relacions entre els menorquins i estiuejants. Es nota aquest ambient prebèl·lic. Tensió per estendre la tovallola a la platja, per cercar taula a un restaurant, conduint a la carretera, en l’accés als aparcaments saturats de les platges verges, als concerts i fins i tot per anar a veure una posta de sol.
Quan Menorca deixi de bullir aquests efectes desapareixeran o no seran tan evidents. Així i tot, hi ha dos aspectes bàsics per a la nostra qualitat de vida amb conseqüències de més llarga durada. La crisi de l’energia i la crisi de l’aigua.
És evident que l’estalvi es fa necessari. En el cas de l’energia per tres motius: els problemes de subministrament per la guerra d’Ucraïna, el cost que representa per als ciutadans i la lluita contra els efectes del canvi climàtic. Per tant, el decret que es comença a aplicar a partir de dimecres està més que justificat. És evident que s’han de mesurar les conseqüències econòmiques i s’han de poder fer algunes excepcions, però tenir la porta oberta en un local comercial amb una temperatura interior de 22 graus no ha de ser una d’elles. El Govern de l’Estat no hauria d’improvisar tant i donar peu així a una oposició que ara vol que l’aire condicionat sigui un símbol de la llibertat dels ciutadans com ho és prendre’s una canya a Madrid. Per altra banda, ara són moments poc oportuns per promocionar els vehicles elèctrics.
Aquest també és l’estiu de la crisi de l’aigua. Maó ja no rega les seves zones de jardins mentre demana als ciutadans que segueixin l’exemple. A Ferreries, per causa involuntària, es redueix el consum i es pot veure què passaria si s’han d’aplicar restriccions.
En energia i aigua, els ciutadans tenim una responsabilitat.
