Acabo de rebre a la bústia una carta molt amable signada pel batle de Maó i el gerent d’Hidrobal on em comuniquen que l’aigua que surt per l’aixeta de casa no és apta pel consum humà perquè s’ha detectat un excés de nitrats. Fins ara era una informació que havia llegit algunes vegades en premsa però ara, l’empresa que presta el servei m’ho confirma per escrit per primera vegada i em fa una sèrie de recomanacions de salut pública.
La carta anava acompanyada de la corresponent factura amb el detall del càrrec que ja no fa cap mena de gràcia. Té sentit haver de pagar per un producte que no reuneix les condicions que hauria de tenir? Es pot fer cobrar una aigua que no es pot beure? No haurien d’aplicar com a mínim un descompte mentre la situació no es normalitzi o es solucioni?
No m’imagino fer pagar una nit d’hotel però dir-li al client que el llit no està en condicions. No m’imagino fer pagar una entrada a un concert però dir que la música no la podran escoltar del tot perquè els instruments fallen. Ells sembla que poden i no passa res. Dona la sensació que s’enriuen del seu client perquè no tindrà més remei que abaixar el cap i continuar pagant.
Diuen que l’aigua formarà part dels conflictes del segle XXI perquè cada vegada serà un bé més escàs i preuat. Es parlava de fer-lo cotitzar com l’or, un fet que em sembla aberrant. Dona la sensació que fins ara, el tema de l’aigua ha estat una qüestió menor, sense importància i a un preu irrisori comparat amb les fortunes que paguem per l’electricitat el gas o la benzina. És una qüestió que no ens hem pres seriosament com a societat.
