S’esclat de sa pandèmia va suposar moltes coses negatives que tots coneixem i que no hem de menester repetir. Si n’hagués de destacar cap, me quedaria amb sa vulneració de drets i llibertats que vam viure es ciutadans d’Espanya i d’Europa, amb estats d’alarma inconstitucionals, confinaments il·legals o inoculacions obligatòries contra sa voluntat de moltes persones que, o ho feien, o perdien sa seua feina. Inclús, tots recordam ses imatges de sa policia irrompent a discoteques registrant certificats covid de sa vergonya entre sa jovenea o entrant a restaurants a revisar es QR de tots es començals.
Però no tot han estat coses negatives. Amb sa pandèmia i es nou monotema covidià —llavor ucranià i ara canviclimatístic—, vam deixar enrere es monotema cansat, embafós i avorrit de s’eterna independència de Catalunya que no defensa ni la mitat des catalans. Però que mos havíem de menjar cada dia a sa premsa i en es medis de comunicació tant si volíem com si no.
ARA MATEIX, es souflé de s’independentisme català s’ha desinflat a les totes i a sa majoria de sa gent l’importa tres pebres lo que facin o deixin de fer es nacionalistes catalans. Senzillament, n’estam farts. Redons. I en gran part, per ses mitges tintes i ses actuacions porugues —quan no còmpliques— des Govern central de PSOE i Podemos amb es separatisme català, més veciat que mai d’ensians que en mr. Falcon, alias Antonio Sánchez, mos desgoverna des de la Moncloa amb sa seua Agenda 2030 com a bon quissó a ses ordes des Fòrum de Davos.
Sa qüestió és que sa majoria d’espanyols hem passat pàgina des deliris des separatisme català, però n’hi ha qui encara viuen en sa fantasia col·lectiva de que Catalunya és un poble oprimit per Espanya —ha, ha, ha!— i que es catalans són una nació que seria rica si no fos per ets espanyols. En Jordi Pujol i es lladres de CiU & company, clar, no hi deu tenir res a veure amb es progressiu empobriment cultural, humà i econòmic de Catalunya.
Un exemple d’aquestes pobres ànimes atrapades entre es deliri i es fanatisme és un tal Francesc, que va néixer a Ciutadella emperò diu que és català, i que dijous passat va reventar a crits es minut de silenci a s’homenatge a ses víctimes des terrorisme yihadista a les Rambles de Barcelona: «Les vamos a dar un pequeño susto a los catalanes. Fills de la gran puta! Assassins! España és un estat d’assassins! Volem la veritat, hipòcrites!». Laura Borràs, expresidenta des Parlament de Catalunya (Junts, antiga CiU) enfora d’atracar-s’hi a fer-los callar, va saludar calorosament es pocavergonyes cridaners, que la rebien a crits de «Presidenta! Presidenta!».
DAVANT D’AQUESTA ESCENA lamentable, familiars de ses víctimes i periodistes que cobrien s’acte com es mahonès Fidel Masreal s’encaraven amb es capbuit d’en Francesc. A un familiar de ses víctimes li va amollar: «Jo sóc víctima del terrorisme perquè sóc català! I van venir aquí a matar catalans! Rucs, que sou una panda de rucs! Us mataran i encara els hi llepareu el cul als assassins!». I as periodista mahonès que li recriminava sa seva patètica i irrespectuosa actuació, li contestava: «Tu calla, què dius! Calla home! Tu què putes ets? Tu ets un puta espanyol de merda! Tu ets igual que ells, ets igual que la Guàrdia Civil!».
Hi ha que estar molt malament des terrat, però sobretot, molt malament des cor per insultar a ses víctimes des terrorisme yihadista en es seu minut de silenci. Francesc, raó tens. Tu ja no ets menorquí. I creu-me, mos fas un gran favor a tots.
