Un conseller mallorquí amb qui compartesc cognom deia fa dies que s’ha de començar a xerrar de massificació turística sense tabús. No hi estic d’acord. De tabús anem més o manco bé en aquest tema, si alguna cosa sobra són generalitats, abstraccions i absències de context.
Primer, la saturació per turisme és un problema menorquí i balear, però no només. Si proposam solucions (ara il·legals) com limitar l’entrada de persones o els vols hem d’estar disposats a acceptar-les també quan viatjam a altres indrets (un turista menorquí també massifica) i quan exercim de passatgers aquí pel motiu que sigui. Si reduïm vols, els reduïm a tots. Alerta.
Per altra banda, el criteri per establir quin és el màxim de persones que poden coincidir a un territori no ha de ser mai les sensacions i molèsties personals. La capacitat de càrrega ha de ser un criteri objectiu, científic, basat en estudis revisables sobre carreteres, serveis, aigua i, encara que faci mal de panxa a alguns opinadors de nòmina assegurada i queixa fàcil, sobre sostenibilitat econòmica a mitjà termini, afinant bé (el turisme és fràgil, volàtil i ara vivim un boom conjuntural), sense utopies diversificadores ni estereotips hotelers.
Estic d’acord amb el que diu el GOB: «la massificació es regula controlant la capacitat d’allotjament turístic». Però clar, regulam gairebé sempre molt tard (aquest etern nou PTI) i controlar, el que és controlar bé, controlam poc o mai. Mala ferida té la cosa doncs.
Idò, diran, tu tampoc concretes? Hala, mira, concretaré. Es podria provar que cada turista que vengui a un allotjament o amarrament legals rebi un dispositiu personal (carnet, xip o polsera) i intransferible que l’atorgui absoluta preferència a l’hora d’agafar taxis, tenir taules a restaurants, pujar al jaleo bus o la ranita, llogar un cotxe, aparcar a la platja, ser atès a urgències per un mal lleu i fer cola al súper. La resta viurà un petit calvari de cues i acabarà per no venir. Autocontrol per afartament. Si no hi ha res més viable i controlable...
