Un guia turístic comentava aquesta setmana que els visitants esperen veure vaques com un element del paisatge autèntic de l’Illa. Volen la foto amb vaques menorquines, les nostres models de la promoció turística. Però cada dia en veuen menys. En part perquè a l’agost no solen pasturar quan el sol més crema i només surten a primera hora del matí i al fosquet. En part, també, perquè la cabana s’està reduint. Sembla que ha arribat el moment d’aplicar allò que tothom sabia, que la producció centrada en la llet no ajuda a la rendibilitat de les finques i que s’ha d’optar pel valor afegit del formatge.
La decisió estratègica de Coinga de tancar la planta de Menorca Llet és l’expressió més contundent d’aquesta situació. No es podia mantenir una planta per envasar llet UHT, que no era rendible ni per als productors ni per als industrials. No hi ha volum suficient. La mateixa evolució de la producció ha fet que Coinga no necessiti reduir el volum d’entrada i que pugui destinar la llet a la producció de formatge, per atendre una demanda a la qual ara no pot donar resposta i amb un valor afegit per a tot el sector. La conclusió és que, tot i l’esforç per fer-ho, no tenia sentit pagar més per una llet destinada a la planta d’UHT, que es comercialitzava principalment com a marca blanca i, per tant, a preu molt baix. Val més comercialitzar llet fresca, un producte que valoren especialment els britànics, i que és un exemple d’aposta per la qualitat. Produir grans volums a preus baixos no és una estratègia vàlida, és un carreró sense sortida.
Han passat moltes dècades per arribar a descobrir que la Menorca de les vaques no és un projecte de futur. Buscar rendibilitat per aquest model amb ajudes públiques és insostenible. Com fa Coinga, s’han de prendre decisions estratègiques. Tenim capacitat de produir més formatge i reduir els excedents per valorar-lo millor. Ressituat el focus, s’haurien de plantejar objectius ambiciosos i nous mitjans. Menys subvencions i més inversions.
