Les festes són símbol de cultura i tradició, de preparatius, de trobades, i de somriures. Principalment, d’estades amb la gent que estimes. Durant quasi tres anys no hem pogut viure els moments de germanor i l’alegria pròpia d’aquests dies. Per açò, els pobles que ja les han recuperat, han deixat imatges per al record. Un esclat de felicitat que feia de contrapunt als problemes quotidians d’aquest estiu.
Un dels apartats que més m’agrada del programa, i no se’n fa prou cas, és el de les recomanacions de seguretat. Repassem?: Respectar els cavalls i cavallers, prudència amb els animals, la plaça i el seu entorn són espais de risc alt, evitar les xancletes, obrir pas a les corregudes, és perillós circular amb cotxets, no llençar bòtils i llaunes en terra, evitar els excessos, i recordeu que Creu Roja i Protecció Civil vos atendrà a la plaça Conquesta.
A Llucmaçanes, abans d’iniciar el Jaleo, una gravació recordava les més importants, i el cordó policial de Ciutadella, per exemple, no deixava passar cotxets de fillets petits o persones que no duien el calçat adequat. Bones iniciatives!
Estimem la festa amb passió, amb un entusiasme que no resti atenció amb els cavalls. Estan ben ensenyats, i els cavallers i cavalleresses són experts, però convé mantenir una vigilància constant. Tinguem especial ànsia dels fillets. Brindem amb la beguda tradicional, la pomada, i fem-ho tot amb responsabilitat.
Que Gràcia sigui tot açò, seny i mesura.
