La mort de’n Francesc ens ha agafat per sorpresa. Un accident a la platja que l’ha portat des de la soledat al retrobament de la seva esposa, que també no feia massa havia traspassat.
Des de la redacció de la Revista Econòmica de Catalunya volem mostrar el condol a la seva família. Membre més antic del Consell de redacció Francesc era memòria vida de la Revista i ben apreciat per tots nosaltres.
No faré aquí panegíric del doctor Granell, de la seva trajectòria, de tots els seus mèrits i reconeixements. Estava molt satisfet de tots ells, i els lluïa; així la insígnia de la Creu de Sant Jordi a les seves inefables americanes, que alternava amb la de col·legiat de mèrit del Col.legi d’Economistes de Catalunya, i de les que em recriminava amablement de que jo no fes igual.
Voldria contar aquí una història molt més personal, que ell coneixia bé. Escric això avui des de Menorca, no molt lluny de la ‘sínia Granell’, que ell em recordava havia sigut de la seva família. Família que ell va conèixer amb una breu estada a propòsit d’una conferència que li vaig organitzar a l’Ateneu de Maó. El relat és que jo som en bona part el que som ‘culpa d’ell’. M’explico. Vaig fer COU amb màxima qualificació i la recomanació que em feren (per això de la ‘orientació universitària’) és que fes Filologia. Aquest era el resultat d’un batxillerat de ciències a Ciutadella i un COU de lletres a Maó. Després de tantes mates i física i química al batxillerat em venia de gust el Llatí, la Història i la Filosofia. I em va anar prou bé. El fet és que el meu profe estimat de Filosofia, era oncle segon de Francesc Granell. Tot i la matrícula que em donà i la recomanació del claustre de l’institut menorquí, ell deia que no la seguís, que estudiés ‘com el seu nebot’. Un tal Granell que era economista i advocat. Jo no pensava en l’Economia, però abduït per les excel·lències de Granell, a la Universitat de Barcelona, a la Comissió Europea, a les lectures de divulgació de relacions internacionals que llegia a les revistes... i li vaig fer cas. Era època de selectivitat i el primer any vaig fer la entrada a Economia i el segon a la Facultat de Dret. Estava ja acabant les dues carreres quan em va aparèixer l’assignatura de OEI (Organització Econòmica Internacional), de cinquè curs, impartida pel tàndem Muns-Granell. Acabat el curs, quan ja vaig tenir la seva nota, m’hi vaig presentar. Li vaig explicar la petita història i em va abraçar.
Des de llavors he mantingut la seva amistat no exempta d’algun empreny (una temporada el vaig donar de baixa del meu whatsap pel tipus de coses que m’enviava). Totes les meves dissidències amb ell quan s’alineà amb els ‘unionistes’ nacionalistes espanyols, foren amb la més exquisida cordialitat. Quan m’elegiren director de la Revista Econòmica de Catalunya, ell com a membre del Consell de redacció fou el primer en oferir-me el màxim suport. De fet en els darrers números hi havia contribuït amb algunes ressenyes, i com a membre més antic ens havia d’ajudar a preparar el número cent de la Revista.
Descansa en pau Francesc que el menorquí -que em deies- ara ja més català que tu, et guarda un lloc a les ressenyes dels bons economistes d’arrel illenca.
* Publicat a la revista Econòmica de Catalunya Segon semestre 2022.
