Si ha rebut aquest exemplar d’«Es Diari» abans que surti el sol és que la nostra vella i estimada rotativa ha rodat com toca i que ha superat un cop més una avaria important. Tot i la seva edat no se li veu el final de la seva vida.
El problema amb la impressió de l’edició de divendres es va superar gràcies a l’esforç i la capacitat de molta fent del diari, que va permetre que la majoria de subscriptors rebessin l’exemplar el mateix dia. En aquest cas, l’hora en què es produí l’avaria no va permetre organitzar la impressió a la rotativa d’«Última Hora» a Mallorca, però aquesta opció és una garantia perquè aquest mitjà arribi a les mans dels lectors cada dia.
És cert que quan tot sigui només digital, aquests problemes mecànics no existiran. N’hi haurà d’altres i no petits.
Record un dia que vaig contestar el telèfon de la redacció a les 2.30 de la matinada i era una subscriptora que demanava si passava res amb «Es Diari», perquè encara no l’havia rebut. No sé si patia insomni, però sí que estava acostumada al fet que, si volia, a aquella hora podia començar a fullejar l’edició del dia.
Divendres vam poder comprovar com «Es Diari» de paper segueix sent útil i necessari. Moltíssima gent es va interessar per saber què havia passat i si els diaris que no es van poder imprimir a la nit, arribarien a les cases.
El «Menorca» conserva una relació especial amb els seus lectors. Esper que sigui una relació de confiança, que no s’ha de trencar perquè un dia hi hagi continguts que agradin més o menys, que estiguin més o menys d’acord amb les idees de cadascú. La diversitat ideològica dels que opinen a les seves pàgines i la feina periodística professional i independent dels redactors crec que són dos elements prou importants per a desitjar llarga vida al paper imprès, perquè continua essent un servidor fidel de la societat menorquina.
Els gurús que preveien el final del paper en aquesta dècada, per sort, es van equivocar.
