El títol em sembla ben encertat, l’infractor que «pilotava» la moto a tot gas, mereix ser considerat delinqüent, malvat i facinerós, capaç de cometre greus infraccions de trànsit a més de no socórrer la víctima.
En aquest aspecte hi ha diverses iniciatives legislatives relacionades amb la problemàtica dels accidents de trànsit amb bicis. Demanen que la celebració dels judicis no s’eternitzi i s’acabi amb la sensació d’impunitat. Per altra part, la nova Llei de Tràfic i Seguretat Vial inclou un apartat especial per a la protecció dels ciclistes.
Molt pitjor els hi va anar al grup de vuit ciclistes de Castellbisbal que fa uns dies van ser salvatgement atropellats, el conductor i autor de la bestial envestida també va fugir sense atendre’ls, matant-ne dos i deixant-ne un tercer en estat crític.
Els casos d’esportistes que un dia van sortir a gaudir de la seva passió per la bicicleta i no van regressar a casa seva, són exagerats. Les xifres són doloroses i catastròfiques, segons dades de la Direcció General de Tràfic 236 van morir accidentats entre 2018 i 2021. No fa gaire anys en la carretera d’Alaior, van morir dos atropellats per un vehicle que envaí el carril contrari.
A Menorca són molts els que tenen l’hàbit de sortir a la carretera a rodar en grup, altres per camins i al haver-hi cada vegada més infraestructures adaptades, n’hi ha que utilitzen la bicicleta en les vies inter urbanes. Sigui on sigui els encanta el ciclisme, ara bé, la seva pràctica s’ha convertit en una activitat en que el risc que et facin mal va en augment.
Els amants de les dues rodes saben perfectament que amb l’amuntegament de tants cotxes i la conducció temerària d’alguns xòfers, fer quilòmetres en les carreteres és un atzar, de fet, són molts els que han tingut algun retgiró i ara, s’ho pensen dues vegades abans de sortir o s’han resignat a no fer-ho fins que arribi la pau de la tardor.
Hi ha conductors de cotxes que consideren arriscada i inconscient la manera de circular d’algunes bicicletes i les acusen de ser un perill. Per acò, no és gens bo donar arguments als conductors agressius per censurar-les. La bicicleta a l’hora de transitar té els seus drets, però també s’ha de recordar, que els que pedalegen per la carretera no ho fan separats del trànsit motoritzat, ho fan integrats en la mateixa calçada i «ningú és l’amo de la carretera».
Per tant, hi ha unes normes i obligacions de trànsit que s’han de complir. És responsabilitat del ciclista situar-se en la calçada a una distància segura de la vorera, informar de les seves maniobres quan ha de fer un canvi de direcció i quan circula en grup fer-ho en columnes.
La situació ideal seria que tots els usuaris motoritzats entenguin la mentalitat del ciclista, un esportista que ha decidit anar a un altre ritme, desplaçar-se pausadament o pedalejar fent quilòmetres en la carretera. Probablement el 90% dels conductors els respecten, però dins d’aquest 10% restant, n’hi ha que no menen en condicions, ho fan amb presses, eixelebrats i temeraris. Evidentment tots aquests són una amenaça i no haurien de conduir.
S’ha de tenir en compte que les «velos» són el vehicle més vulnerable i per molt que a vegades ens destorbin, hem de ser molt cuirosos a l’hora d’avançar-los. Una distracció, una irresponsable precipitació hi pots esguerrar un cos o fer malbé una vida, com va succeir a la indefensa damnificada per «un acte delinqüent» a la que desitgem una ràpida i total recuperació.
