Per incomoditat física, inconveniència estètica i olfactiva (atenuada en ser compartida) i preocupant persistència, la xafogor i la suor han estat protagonistes de les festes d’aquest estiu. S’han vist ombres molt caçades i una proliferació única dels sostenibles i insubstituïbles ventalls.
Unes quantes hores abans del primer jaleo, ja a peu de barra, una jove de la meva edat me comentava que la sudoració, quan ja es mesura en litres per metre quadrat, és un perillós factor perquè pot contribuir al consum imprudent d’alcohol. El motiu és que gairebé suprimeix les incòmodes exigències periòdiques de l’aparell urinari, eliminant uns dels condicionants que ajuda a frenar una ingesta excessiva si un és fora de casa.
La pedra està ben tirada, tot i que amb l’eufòria extrema post pandèmia d’aquest estiu turístic de rècords, sembla que l’efecte dels riuets evitats per la suor ha incidit més en el nivell de neteja dels urinaris públics que en el volum de substàncies espirituoses succionades, ja que amb tantes ganes de festa acumulades hauria estat també molt alt amb fred glacial, tramuntana titànica o moderació primaveral.
Una prova d’acò és que enguany tenim més bars i restaurants actius que mai. El sector econòmic que més focus va acaparar a la pandèmia ara disposa d’una oferta extraordinària en quantitat a l’Illa. És la resposta al fet que hem sopat i dinat, compartit aperitius i rondes de birres, viatjat i trescat, més que mai. L’aforament total d’aquests establiments fa que en el cas d’un holocaust nuclear en ple hivern tots els residents a l’Illa ens podríem refugiar ben amples als bars i restaurants, fet que no ens protegiria de res però almanco passaríem la mala estona entretinguts i amb cervesa freda.
El problema, i no només dels bars, vindrà si l’estiu que ve, sense aquesta eufòria, el suflé turístic de l’any dels rècords baixa de cop, més de l’esperat, i a uns quants no els surten els números. Enguany ha estat un excés, i no hi ha excés sense ressaca.
