«Saviesa i intel·ligència provenen de Déu i amb elles podem entendre i promoure la bondat i la justícia» (Conxa Adell i Cardellach)
Comprenc que científicament hi haurà qui em podrà discutir la procedència divina, sobretot de la intel·ligència, però igual que la frase d’aquesta monja benedictina parla des de la vessant religiosa, jo també ho faig en escriure per l’apartat dominical d’aquest Diari, «Raons d’esperança», i certament és en aquest camp de la religió on trobo ben encertada la reflexió de la frase.
Hi ha un cant religiós que diu «el just té sempre als llavis la saviesa». Vivim sempre necessitats de saviesa que ens ajudi, amb intel·ligència, a ser justos, perquè veiem massa sovint manotejar la justícia per ments acadèmicament molt intel·ligents, però no tant savis.
Les religions tenen normalment el seu «manual», i també habitualment en els seus principis hi ha l’exercici de la bondat i de la justícia. Jo, per la meva tradició, i el poc estudi de les altres, he de pouar de la Bíblia i per fer més proper el tema a d’altres llibres sagrats em referiré a l’Antic Testament com a font del coneixement, perquè si m’agafés al Nou Testament l’exemple que predica Jesús és tot ell un «llibre d’estil» de saviesa, intel·ligència, bondat i justícia, i ara i aquí, més que adoctrinar, voldria fer un exercici de reflexió.
Us convido a obrir la Bíblia, on el llibre de la Saviesa fa un elogi de la mateixa:
«La Saviesa brilla i mai no es marceix, es deixa veure fàcilment del qui l’estima, es deixa trobar del qui la cerca». És molt evident que si tens vessa fins hi tot de pensar i no empres la intel·ligència, tu mateix poses tanques a la saviesa. No confonguem fer servir la intel·ligència amb l’estudi profund, molt elogiable, que no està l’abast de tothom.
Tots hem conegut gent senzilla, poc llegits, poc escolaritzats, que duen dins seu un devessall de saviesa que ja la voldrien molts erudits i lletraferits! Homes i dones del camp, menestrals, gent d’oficis manuals, persones que han fet reposar al bon celler de la seva intel·ligència innata, a l’ombra de la bondat i al repòs de la justícia, la manera de fer i actuar dels savis, i quan els hem escoltat hem reconegut en ells el que voldríem per a nosaltres. Potser només ha estat la seva bonhomia qui els ha fet descobrir la saviesa, fins hi tot sense saber-ho: «...perquè la Saviesa ronda buscant els qui són dignes d’ella, se’ls apareix amablement pel camí, els surt al pas a cada pensament».
Si el que pretenem és ser més feliços, no ho aconseguirem tenint més coses. El que ens aporta millor nivell de vida autèntica és l’amistat, la bona convivència, aquella mirada que et diu t’estimo, aquell gest que et fa veure que ets amic. Aquest és un bon senyal de Saviesa: «No faré camí amb la malícia que corseca, perquè la malícia no té res en comú amb la Saviesa. Amb molts savis el món està salvat». A vegades ens enlluerna la riquesa i la fama de pomposos personatges. Certament pot ser d’admirar el qui triomfa mentre no caiguem en la idolatria i els empetitim com a persones, perquè llavors ells i els seus admiradors aniran per mal borràs i això de ser feliços no serà res més que un fals emmirallament. Dependran del que han aconseguit, no de qui són com a éssers humans, com a persones.
Alerta en anar de la mà de la malicia! Qui diu malícia, pot dir fer el viu, negociar sense escrúpols, aprofitar-se dels altres, i un munt de tripijocs que a vegades serveixen de pedestal per reeixir damunt dels altres i anar pel món fent el fatxenda. Sort que el mateix món conserva el sentit de l’humor i veu, com en el conte d’infants, «l’emperador despullat», mentre el «pobre» ric segueix orfe de l’autèntica felicitat: els amics de veritat.
Un darrer detall que haureu notat en els posseïdors de la Saviesa: són agraïts. És més, fins m’atreviria a dir que són positius i accepten les contradiccions de la vida amb una serenor admirable.
També un consell que val per tots i totes les persones que tenen càrrecs de responsabilitat pública: «Sobirans de les nacions, si de debò us agrada allò que el tron i el ceptre representen, honoreu la Saviesa i regnareu per sempre». Poseu-hi Saviesa i intel·ligència en el que penseu i feu a diari, amb bondat i justícia.
És bo que tots tinguem raons d’esperança, això sí, posem-hi el millor de la nostra part.
