Espanya podria intentar emular allò que funciona millor a altres països europeus, però tenim el costum d’abraçar les idees que aplica el populisme a latituds més avall. La vicepresidenta Yolanda Díaz vol establir uns preus màxims als productes bàsics de la cistella de la compra perquè així, afirma, s’ajudaria a les famílies davant la inflació.
Dels creadors del lema tenc dèficit, imprimiré bitllets, arriba aquesta nova aportació a la teoria econòmica. La successora de Pablo Iglesias diu que s’inspira en una mesura del govern conservador de Sarkozy a França, si bé allò no va ser una intervenció de preus com a tal sinó un pacte de cara a la galeria de les grans cadenes de distribució, bàsicament per rentar la seva imatge pública i fer-se propaganda. Els precedents del que suposa aplicar una limitació arbitrària dels preus són a l’altre costat de l’Atlàntic. Per exemple a l’Argentina, un país arruïnat per l’espiral inflacionària, on es van inventar els precios cuidados, uns articles essencials amb el preu fixat per l’Estat.
El resultat de la idea ha estat un fracàs. Escassetat, ingredients de pitjor qualitat, ús de succedanis... i els preus desbocats a la resta de productes. El govern argentí, que és el culpable de la inflació per la seva afició a cobrir el dèficit amb emissió monetària, s’ha dedicat a demonitzar els empresaris dels supermercats. Els sona la música? És el mateix que s’ha començat a fer aquí. Després de matxacar Amancio Ortega ara li toca passar per la picadora a Juan Roig.
Que els beneficis de Mercadona representin el 2,4 per cent de la seva facturació total els deu semblar un escàndol. Un sector econòmic que funciona, on hi ha competència, que garanteix l’abastiment en les situacions més complicades... i que ja voldrien tenir altres països. Per què el govern no dedica els seus esforços a vigilar que es compleixi la llei de cadena alimentària que tenen aprovada? I posats a ser útils, per què no treballa per reduir la dependència energètica, industrial i d’abastiment de matèries primeres de l’exterior que ens situa com el país més vulnerable a cada crisi?
