Tornen a acostar-se eleccions i els gurús de l’economia neoliberal ja tornen a entonar la cançoneta de la rebaixa d’impostos i amb criteris que, en el marc d’una inflació galopant i la crisi socioeconòmica que hi ve aparellada, no quadren ni tan sols als mercats. Basta veure la reculada que la primera ministra britànica (entrada triomfal la seva!) ha hagut de fer vers el projecte de rebaixar impostos als més rics (51.000 milions es deixarien de cobrar!). Només el seu anunci va fer que es desplomés el valor de la lliura i el Banc d’Anglaterra va haver d’intervenir per sostenir-la.
A casa nostra, comunitats com Madrid o Andalusia també eliminen impostos als més rics (bonifiquen el 100% a l’impost de patrimoni), amb l’argument, que s’ha demostrat fals, que això atraurà les inversions i la dinamització de l’economia. En el cas d’Andalusia, a més, es tracta d’una comunitat que és de les que més rep de l’Estat, a costa de la resta de ciutadans, és clar...
Amb tot, aquesta dreta neoliberal que s’omple la boca amb l’argument populista de la rebaixa d’impostos, mai no explica com compensar la pèrdua d’ingressos per sostenir els serveis públics bàsics. De fet, a les comunitats on governen, la sanitat i l’educació públiques cada dia es troben més desmantellades i en precari.
Aquesta és la gran fórmula de la rebaixa impositiva? La privatització de serveis bàsics i el desmantellament de l’estat del benestar? La creació d’un circuit de ciutadans de primera i ciutadans de segona?
