La publicació de l’enquesta que situa el Consell de Menorca com l´únic de Balears, amb permís de Formentera, que retindria l’esquerra després de les eleccions de 2023 ha motivat una disputa entre PP i Vox per reclamar el «vot útil» cap a les seves sigles. La idea és que fraccionar el vot de la dreta afavoreix l’esquerra que, per altra banda, està igual de fraccionada i no té aquests problemes existencials amb la pluralitat.
La primera a obrir el foc va ser la presidenta popular, Misericordia Sugrañes, qui de forma gens elegant va exhortar als simpatitzants de Vox i Ciutadans perquè la votin a ella: «Hablando claro, los votos a estos dos partidos a la práctica no servirían para nada e irían a la basura», va dir. Un argument que se li pot girar en contra si torna a quedar a l’oposició. Amb la mateixa lògica, es podria demanar a la dreta que voti al PSOE per reduir la influència de Més i Podemos en el tripartit.
El que hauria de fer el PP si vol governar és convèncer més votants amb les seves propostes i presentar un bon equip a les llistes, no fer crides al tacticisme. La resposta de Vox és que ells sí són útils per evitar que els populars facin «polítiques d’esquerra» si tenen majoria absoluta. Antoni Camps entén que reconèixer aspectes positius del PTI, estar en contra de posar xiringuitos a les platges verges o assistir als immigrants irregulars forma part del «consens progre». En fi.
Ciutadans, víctima d’una estratègia erràtica i de la polarització del discurs polític, ha millorat la seva feina d’oposició, però està molt enfora de la remuntada. En el cas Milà s’ha demostrat la importància de tenir un partit sense morts a l’armari que pugui fiscalitzar per igual la gestió d’uns i altres. Que no s’hagi de callar una part de la història perquè «açò ho han fet els meus».
El vot que es diposita a les urnes amb convicció mai és inútil. La democràcia va d’acceptar el resultat que surti després.
