Saben aquell que diu... «Un home va per l’autopista i escolta per la ràdio: Atenció! hi ha un conductor que circula en sentit contrari. I respon: Un? Però si són milers!». Amb el permís del mític Eugenio, aquesta és una bona síntesi del que passa a Menorca amb la gestió dels residus animals. En contra del criteri de la UE, l’Estat, la Comunitat Autònoma i la mateixa autorització ambiental que regeix a l’abocador de Milà.
Un dia, encara no sabem per què, el Consell va decidir de forma unilateral, sense cap obligació legal, en contra de criteris ambientals bàsics i envaint competències que no li són pròpies, aplicar un Pla Director de Residus que obliga a incinerar totes les restes dels escorxadors a un forn de gasoil que no compleix els mínims requisits per aquesta funció. Com a resultat, els preus es van multiplicar per 20. Un sobrecost impossible d’assumir pel sector ramader que, al final, ha acabat pagant l’administració: dos milions d’euros públics que han anat a la butxaca d’una empresa privada per un servei innecessari. Perquè la immensa majoria dels residus animals no són de risc i, com fan a Mallorca, és més net i barat enterrar-los com a matèria orgànica mentre no hi hagi a Menorca una alternativa de revalorització com podria ser el biogàs. Una planta que, per cert, el Consell retarda de forma deliberada mentre manté el lucratiu monopoli del forn.
L’Ajuntament de Ciutadella va ser el primer, gràcies a la iniciativa del partit UPCM, a sortir d’aquest cercle viciós. Li surt a meitat de preu congelar i enviar els sandach a la Península que tractar-los a Menorca amb les tarifes absurdes que ha imposat el Consorci. I, tot i els intents de la UTE Es Milà per impedir-ho, ha guanyat la batalla als tribunals. Una sentència ferma demolidora per al Consell, que s'ha vist obligat a canviar el Pla de Residus. Però, amb els mateixos arguments que empra el TSJIB per avalar l’exportació de les restes animals, s’ha de poder exigir ara que Milà permeti l’enterrament de les restes no perilloses al seu abocador. L’únic que s’ha de cremar, d’acord amb la normativa, és el material de risc, de manera que s’hauria de pagar molt manco del que es cobra ara.
No sabem què explicarà avui el conseller Juaneda, convertit en portaveu de la UTE Es Milà, al ple extraordinari demanat per l’oposició, però els arguments que ha emprat fins ara fan aigua pels quatre costats. I encara falta que es pronunciï sobre el darrer escàndol: els documents que demostren que s’han enterrat restes a l’abocador que s’han facturat a preu d’incineració. Ja no són només els testimonis que ho afirmen o les fotos publicades per aquest diari. Fins quan seguirà el Consell amb els ulls tancats?
