Es van trobar al supermercat, cadascú amb la seva llista de la compra. Va ser una bona conversa encara que, degut a la gran quantitat de temes que van tocar, després es va deixar la pasta de dents. No te pots despistar un moment. És fàcil perdre el fil i anar de can bel·lo a can catel·lo. Fixar l’atenció massa estona cansa i requereix una certa disciplina. La nostra vida està plena de trobades fortuïtes i algunes tenen més incidència que altres: n'hi ha que passen desapercebudes, el sismògraf del cor no s’altera el més mínim, però també n’hi ha que poden canviar la nostra trajectòria vital per sempre, com quan es desvia un meteorit a l'espai degut als poderosos efectes de l'acció humana.
Quan es van despedir, va seguir xerrant amb ell mateix. El monòleg interior pot ser molt entretingut, com sabia James Joyce. Hi ha persones de tots els estils: romàntiques, dominades pels sentiments; barroques, extravagants, complicades i recargolades; o surrealistes, que són les de cap quadrat, cos de cavall i mirada d'ase. Sense voler, contínuament jutjam els altres, va pensar. La seva germana li havia recordat les paraules de Lluc 6, 37: «No jutgeu, i no sereu jutjats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats». Ella sempre el sorprèn. La saviesa és senzilla i fuig de la xerrameca. Quantes coses amagades ens esperen pel camí si tenim la ment desperta i no ens deixam endur per malvolents i estèrils prejudicis. Hem de tenir els ulls ben oberts, la mirada neta i estar disposats a escoltar-nos. Si penses que ho saps tot, només demostres una supèrbia malaltissa i una ignorància infinita. Ens queda molt per aprendre i descobrir. També necessites la capacitat (que requereix entrenament) de rebutjar allò que no t'interessa, les bajanades i enredades que et volen endossar a la mínima oportunitat.
Quan te trobes algú de Maó passejant per Ciutadella o coneguts de Menorca a Barcelona, a Madrid o a l'estranger… sols reaccionar de manera automàtica. Se’t posa la cara de sorpresa i amb la boca oberta, quedes bocabadat. Saludes amb cordialitat, encara que no ho facis habitualment, a aquella persona. Una cosa us uneix per damunt d'altres diferències i aquesta coincidència momentània produeix alegria i consol. No hi ha major desgràcia que no conèixer ningú ni mantenir cap lligam. La Psicologia ens ensenya que les emocions bàsiques són: l’alegria, la tristesa, la por, la ràbia, la sorpresa i el fàstic. La sorpresa arriba després d'un truc de màgia, una punyalada per l'esquena o una dona espectacular que passa pel carrer. En aquest darrer cas, tal vegada te pegues una capçanada contra una farola. Aquí tindrem una doble sorpresa. Cada emoció primària ve d'una evolució de milions d'anys, i fa que desviem l'atenció per centrar-nos en allò que ens ha agafat desprevinguts. Les emocions bàsiques han d’estar sota control per part nostra. Per exemple, la por. Controlar la por fa que no ens tornem covards, igual que dominar la ràbia, ens fa capaços de conviure amb els que ens fan la punyeta.
Si poguéssim conèixer i dominar aquestes emocions bàsiques, de les quals està feta la nostra vida, viuríem molt millor. Elles són els àtoms del comportament. M'alegrava molt veure al senyor Rafael que, passats els noranta anys, caminava cada dia i rallàvem una estona quan ens trobàvem pel carrer de manera fortuïta. Fins que el seu fill, que també vaig trobar per casualitat, me va dir que havia mort. Hi ha trobades molt agradables que es tornen impossibles i trobades desagradables que es tornen freqüents o molt probables. Quina guitza!
