I tornem estar embarrancats en la renovació del CGPJ i el Tribunal constitucional. El ja expresident del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, va presentar la seva dimissió davant la manca d’acord per renovar el càrrec, un desacord que dura ja 4 anys. Al llarg de tot aquest temps, el PP ha anat posant excusa rere excusa per no dur a terme una renovació que per llei correspon i que es imprescindible per tal que el poder judicial segueixi funcionant d’acord a les normes del joc democràtic i a la Constitució que ens regeix.
La darrera objecció que s’ha tret el PP de la màniga (quan fins fa pocs dies ni l’havia anomenat) és la seva oposició a la reforma del delicte de sedició al Codi penal.
Alguns parlen de pressions de l’ala més ultradretana sobre Feijóo, que acaba així essent captiu dels que l’han col·locat al càrrec que ocupa. Heus aquí les conseqüències de la confiança personalista (sense eleccions primàries pel mig) dipositada en la seva persona: obeir els designis d’aquells que l’han elevat al càrrec.
Tanmateix, sigui com sigui, el cert és que el PP dona llargues a aquesta responsabilitat democràtica des de fa 4 anys per allargar el procés fins a les pròximes eleccions generals, amb l’esperança de guanyar-les i tenir així la potestat per mantenir la majoria conservadora al poder judicial.
Una manipulació partidista en tota regla d’un dels tres poders de l’estat de dret!
