M’acabo de llegir d’una revolada «Tres desitjos abans de morir», el llibre d’Espartac Peran que vaig comprar a la Fira del Llibre en Català de Maó. Una reflexió serena i sense embuts sobre la mort que convida a naturalitzar un acte que forma part de la vida i que ajuda a trencar molts tabús que encara pesen sobre el darrer adéu.
D’alguna manera, és com un petit gran manual d’autoajuda per assumir el que ens uneix a tots però tractat de manera planera, intel·ligent i amb alguns tocs d’humor, tot sigui dit. M’atreviria a dir que és un llibre per a tots els públics, grans i petits perquè emociona i reflexiona del perquè de tot plegat i fins i tot, convida a acostar-se als cementiris sense cap mena de prejudicis perquè són dels pocs espais de silenci que encara queden a moltes ciutats. Per cert, no sabem la sort que tenim de poder escoltar el silenci a Menorca...
L’amic Josep Cassart m’havia explicat que existeix una ruta turística de 63 cementiris localitzats a una vintena de països europeus, com els de París, Viena, Londres o Barcelona, entre molts d’altres, que conformen un turisme cultural que va des de la singularitat arquitectònica amb panteons, mausoleus, túmuls i escultures funeràries a la mitomania de saber on hi ha enterrat aquell o aquella persona important o coneguda, com preferiu.
Montparnasse, Pére-Lachaise, Zentralfriendhof, Highgate o Montjuic formen part d’aquesta llista selecte de visites a fer quan pugueu. A la nostra Illa els cementiris encara no formen part de la recomanació de les guies però hi podrien perfectament aparèixer i serviria per posar en valor cultura i patrimoni a la vegada. Com dirien els de màrqueting, són un nínxol de mercat encara per explorar.
