Diuen que no hi ha una illa més estudiada que Menorca. Una altra cosa és que després es posi en pràctica el fruit d’aquest coneixement, i és una llàstima, perquè es fan    aportacions ben interessants. És el cas del pas de Gregorio Jiménez per l’Ateneu, el químic especialista en nutrició conegut com l’artífex del miracle de Puleva: aconseguir que una petita envasadora de llet antiquada i a punt de la fallida es convertís en un negoci milionari que ha entrat a formar part d’una gran multinacional.

Podria Menorca assolir el mateix? Jiménez, convertit avui en consultor empresarial, explica la clau d’aquell l’èxit: la inversió en coneixement. Puleva es va aliar amb la Universidad de Granada per donar al seu producte un valor afegit. El contrari de fer llet o formatge fus per a marques blanques. Tot parteix d’una premissa que, de tan òbvia com és, moltes vegades s’oblida: l’alimentació és la primera font de salut i hi ha un camí immens a recórrer amb la nutrició. Així és com van triomfar les fórmules de llet infantil o enriquida amb omega 3.

Noticias relacionadas

Amb la ciència, afirma convençut, es pot transformar la indústria. A l’Illa tenim el més important, el producte, però ens falta construir una imatge de marca que sigui reconeguda a gran escala i que el consumidor pugui associar amb valors com la salut i la natura. La publicitat ha idealitzat l’estampa de les vaques asturianes a les muntanyes. En el cas de Menorca, es tracta de replicar allò que al seu dia es va aconseguir amb El Caserío, però adaptat als nous temps. La gran marca que Kraft es va endur mentre ens deixava una fàbrica i uns treballadors orfes del seu principal actiu.

El nostre formatge, fora de les Balears, es troba a botigues gurmet, però no ha creuat la barrera del gran públic. Abandonada la producció de llet líquida, s’ha d’apostar per la innovació aplicada a la resta de productes lactis, adaptar-se al que cerca el consumidor i construir una marca conjunta baix el paraigua de Menorca. És la recomanació que va deixar Gregorio Jiménez. Un missatge que faríem bé d’escoltar i no deixar caure en l’oblit.