TW

Quotidianament, s’entén com la facultat de sentir-se bé, amb tranquil·litat, en coherència entre les necessitats i les realitats individuals. Personalment, m’agrada molt la definició de l’Organització Mundial de la Salut: «és l’estat d’ànim en el qual la persona se n'adona de les seves pròpies aptituds, i pot afrontar les pressions normals de la vida, sap treballar de forma productiva i fructífera, i és capaç de contribuir a la comunitat».

Tot açò que pot semblar normal, saludable i fàcil, xoca de ple amb la realitat que estic escoltant d’un conferenciant, diu que 1 de cada 4 persones patirà al llarg de la seva vida algun problema de salut mental. I nomena els elements de risc: biològics, psicològics o socials. També hi ha factors genètics que predisposen, i els lligats al gènere. I ralla d’edats més vulnerables, i de situacions d’inestabilitat econòmica, desestructuració familiar, les que tenen camins encara pendents, o les que no són capaces d’assumir el paper d’adults, entre d’altres. Són situacions extraordinàries.

Noticias relacionadas

Però n’hi ha moltes més que estan subjectes a la vida diària, que són part de l’existència, que causen dolor, del necessari per créixer i per a madurar com a persones, i que provoquen un consum incomprensible de medicaments.

El 14 per cent de la població de Balears pren antidepressius, ansiolítics o les dues coses. Un 26 per cent més que abans de la pandèmia.

Recepta: La vida és preciosa, malgrat tot el que ens pugui deparar.