L’any 2006 vaig viatjar a Brussel·les. Al Parlament Europeu ens va rebre un eurodiputat que ens va comentar la presència d’un grup de persones que es movien per allà amb gran familiaritat. Eren dels lobbies canaris del plàtan. El plàtan, producte popular, fruita infantil per excel·lència i termòmetre irritant de la inflació, és un producte generosament subvencionat per Europa. L’assignació per quilo ronda, he llegit, els 30 cèntims. Els canaris, amb lobbies històricament consolidats, veu pròpia a Madrid i el hàndicap indiscutible de la condició ultraperifèrica que aquí no tenim, compten amb una capacitat enorme d’obtenir aquesta i altres compensacions.

Noticias relacionadas

A Balears anam a remolc d’ells, i només el finançament íntegre per part de l’Estat de la gratuïtat de les guaguas d’allà ha permès tenir el mateix per als troles i es correu d’aquí. No dubtin d’açò, si la millora s’hagués gestat des de Balears n’haurien tret prou pit amb cerimònia fotografiada i declaracions socials per a les persones. Canàries ens fa de germà gran. Obre camí. Tindrà les il·lusionants (alerta, tota il·lusió és susceptible de decebre) competències de Costes mig any abans que Balears i ens aconsegueix per similitud geogràfica millores (75 per cent de descompte a residents) agraïdes. Feim com els germans petits i anam a papài    mamà amb el ‘jo també en vull’.

Jo no diré què s’ha de votar (no ho sé), però és evident que als balears ens falta influència a Madrid. Els nostres allà són un més. Els lobbies d’aquí es mouen per consolidar el ja potent turisme, no el sector primari o la indústria, els que més necessiten ajuda. Segur que el sector lleter menorquí agrairia un suport d’ultraperifèria. Podríem intentar imitar els lobbies canaris, però açò no és cosa de dos dies i també tenen una cara fosca. O anar a remolc i treure’n profit de rebot, com fan al Congrés, elaborant, per exemple, batuts de plàtan de Canàries amb llet de Menorca, a veure si cola a Europa i ens donen 30 cèntims el quilo.Són diferents maneres de fer.