La primera preocupació d’una mare neix durant l’embaràs. La salut és un dels valors més potents, que incrementem quan rallem d’una criatura. Després serà el part, el pit, si en sabrem tenir cura, la criança, l’escola, les amistats, l’adolescència... en tot aquest procés, n’hi ha qui cerquen respostes contínuament. Arriba la moto, les festes, el canvi de ciutat, els viatges o la universitat, i sols passar pena, com si ja no poguessis lliurar-los de qualsevol inclemència. Però has après que tot és tan senzill com estimar, educar amb amor i humor. Perquè els fills i les filles, sens dubte, són generadors de somnis i d’alegries. La vida va creuant tempestes, i de les preocupacions individuals, passem a les col·lectives.

La COP27, la cimera del clima celebrada a Xarm el-Xeikh (Egipte), ha finalitzat amb una sensació agredolça després de dues setmanes d’intenses negociacions.

La cita, marcada pel conflicte armat entre Rússia i Ucraïna i per conseqüència, la crisi energètica, no ha destacat per grans acords, a excepció de la creació d’un fons de compensació a països vulnerables pel canvi climàtic.

Ja no queda temps per rebaixar l’escalfament global que s’havia marcat a l’anterior cimera. Fem tard.

M’entristeix que continuem hipotecant les generacions futures, en termes econòmics i ambientals. El planeta és d’un sol ús, i si no l’estimem acabarà afectant totes les activitats quotidianes.

Noticias relacionadas

L’herència climàtica, açò sí, és temor de mare.