Una familiar cuidadora m’explicava el seu desànim, perquè des de fa uns mesos la persona dependent presenta majors dificultats de salut. Se n’ocupa quasi sempre alegre, combativa i optimista, però ara ha tocat fons. Del conjunt d’atencions que requereixen les persones amb un alt grau de dependència, el 90 per cent les proporcionen no professionals. Qui hi ha al costat, i la majoria de vegades són dones. Està molt cansada, i ha oblidat que el 90 per cent de les vegades ho fa bé.
«Ho vaig haver de reaprendre tot: rallar, caminar, era dretà i ho faig tot amb l’esquerra, durant mesos vaig anar amb cadira de rodes, i sort de la gent que em va ajudar. Ho tenia tot: bona feina, estatus social, doblers, i va desaparèixer en qüestió de minuts». Una de cada sis persones té risc de patir un ictus al llarg de la seva vida, i és una malaltia freqüent principalment associada a la vida major. Però cada cop es veuen més casos en persones en edat laboral, entre els 40 i 50 anys, diuen les alertes del registre.
A Balears, segons les dades de gestió publicades a la web de la Conselleria d’Afers Socials, el nombre de persones amb discapacitat són 53.544.
El còmput general és similar a la resta d’Espanya: casi un 6 per cent de la població.
Les famílies i les persones amb discapacitat necessiten suport i recursos. Demà és el Dia Internacional, i el més important és el debat i la reflexió que se’n deriva: reconèixer la diversitat, i reivindicar la inclusió en la societat.
