Dita popular
La terminologia psiquiàtrica ens parla de desordre mental i podem trobar un llistat gran de sinònims com: alienació, atordiment, eixelebrament, pertorbació… fins els més clínics de: psicosi, neurosi, paranoia o bogeria. La nostra ment està en diàleg permanent amb el seu entorn canviant i inestable, i tant pot aconseguir l’armonia que produeix benestar com entrar en un conflicte permanent o irresoluble que sol anar associat al patiment secret o públic. Igual que si fos un trastorn, el desordre mental també pot ser transitori, la qual cosa seria un atenuant. Podem atenuar el caos i la confusió que tenim dins el cap, si ens hi dediquem una mica. Malauradament, estem envoltats de casos que semblen haver caigut en una alteració important del pensament. Gent no conscient de la seva extravagància i que tenen la pretensió d'imposar-la als altres de manera coercitiva. Aquest desordre mental acabaria per desordenar la societat sencera, com si fos un tumor que es va extenent i que mata les cél·lules sanes de forma difícil d'aturar.
Sembla una cosa bona, tenir la ment ordenada. Quin tipus d'ordre? L'ordre pot ser diferent en cadascú, però l'ordre de l'ordre, no altera l'ordre necessari, que és allò de què es tracta. Ens produeix un gran plaer escoltar a una persona amb la ment estructurada, que ens ajuda a trobar sentit i organitza els conceptes de manera atractiva i planera. Anomenam la nostra societat com «societat de la informació». Davant l’excés d’informació, no tothom sap què fer amb ella o com la pot tractar per fer-la manejable. «Mesclam ous amb caragols», perdem el seny i «passam s’arada davant es bous». Açò ens provoca una gran confusió, sobre tot quan no sabem «separar es gra de sa palla».
Podem ordenar coneixements, informacions, notícies, records, dades, papers, documents, llibres, mobles, nombres o lletres. Segons el segon principi de termodinàmica, la tendència natural és al caos. Per tant, el desordre mental no és un fenòmen gens estrany. Ordenar records, projectes, valors, la casa i, un poquet, el món. Hi ha qui posa la política per damunt de la religió o l’ètica, l'interès per sobre dels principis i els doblers o el propi interès per damunt de tot.
Quan arribam a final d’any, ens agradaria posar ordre en els aconteixements i recordar les coses més importants que han succeït. Des de la victòria de Nadal a la final de l'Open d'Austràlia (gener) a l'eliminació d'Espanya del Mundial de futbol (desembre). Quin embull més gros! Passen tantes coses i en temes tan diversos al llarg d’un any, que ens feim un embolic i solem oblidar més del que recordam. Ara arriba la guerra dels xips, que són unes cosetes petites, minúscules, diminutes (no confondre amb les patates xips), plenes de circuits integrats pels quals es barallen les superpotències actuals. La tecnologia afecta molt a la psicologia.
L’ordinador és una màquina que ens pot ajudar a manejar informació però és freda com una calculadora sense ànima; i l’ordenador, en canvi, és aquell ésser humà amb sentiments i emocions que intenta ordenar o posar ordre en un món complex i caòtic que no s’està quiet ni un moment.
L'ordinador és la màquina, però l'ordenador és l'ésser humà que la fa servir. Podem esperar miracles o catàstrofes.
