L’any nou comença ple fins dalt de bones intencions, igual que el dipòsit de combustible que els menorquins es van afanyar a omplir (alguns amb garrafes al maleter) per aprofitar les darreres hores de la bonificació de la benzina. A partir d’ara, la meitat del que pagam a cada repostatge tornarà a ser íntegre per a l’Estat. Doblers que Pedro Sánchez necessita repartir un bonus preelectoral de 200 euros a les famílies i perdonar-nos, de forma temporal, el quatre per cent d’IVA dels aliments essencials. Ara que hem descobert que ni la carn ni el peix estan inclosos en aquesta categoria, o que el 2023 s’estrena amb un impost sobre els envasos de plàstic que no pagaran precisament les grans fortunes.
Abaixar l’IVA de la llet o la fruita, igual que al seu dia es va fer amb el rebut de la llum, és una bona mesura que ajuda a tothom. Encara que s’adopti amb mesos de retard i després de renegar de la idea només perquè venia de l’oposició. Aquests dies circulen els vídeos de com la vicepresidenta Yolanda Díaz s’indignava amb tot el que sonés a rebaixa fiscal. Que si només beneficiaria els supermercats, que si minvaria els recursos de l’Estat, que si la dreta no sap proposar res més, tant si neva com si fa sol... però tot ha canviat de la nit al dia.
Baratar de parer no és motiu de crítica, tot el contrari. És pitjor aferrar-se a una idea quan deixa de ser útil o es demostra equivocada. El que és ridícul és escoltar la claca d’una banda i una altra argumentar amb la mateixa vehemència allò que abans era inconcebible, defensant la trinxera com si els anés la vida. Que l’any nou ens reconciliï amb les idees per damunt de les ideologies. Perquè, com resumia Ricardo Moreno Castillo al seu breu tractat sobre l’estupidesa humana, «les ideologies presten a qui no té idees el mateix servei que les perruques als calbs; mentre les idees serveixen per pensar, les ideologies serveixen per dissimular l’absència d’idees».
