En aquest desembre quasi estiuenc, els ulls curiosos no ho tenen difícil per veure algunes erugues entre la vegetació. La seva presència sol estar marcada per fulles mossegades o per presència d’excrements rodons sobre les plantes. Quasi totes s’alimenten de vegetals i només unes poques són caçadores o menjadores de restes mortes.
Aquestes larves són el segon estadi -després dels ous- de diferents espècies de papallones. De vegades, recorden a alguns agents que habiten a les societats humanes. D’una voracitat quasi insaciable, consumeixen tot el temps que poden i no tenen gaire problemes en esgotar qui l’hosteja si no hi ha altres alternatives de fàcil abast.
Com els espècimens antropològics esmentats, sembla que sovint no veuen gairebé el món que els envolta i tot ho fien a les antenes, a través de les quals reben incentius i missatges que condueixen el seu transcórrer.
Solen tenir un cos carnós, amb sistemes de subjecció que els permet aferrar-se fort on són. Si reben molèsties excessives, mostren unes parts irritants que fins el moment havien passat completament desapercebudes.
Però com passa amb els herbívors, les erugues -les larves de papallona- tenen la important funció de convertir les fibres vegetals en organisme animal. Les plantes són la pedra filosofal, els organismes dotats de la màgica alquímia que permet el fascinant procés de fer matèria a partir de la llum del sol. Idò les erugues són com dosis de proteïna per a molts altres membres de la xarxa tròfica. Ocells, vespes, mamífers, rèptils i d’altres famílies terrenals les usen d’aliment.
En un moment donat de la vida, fan una revisió a fons de la seva dedicació, abandonen el consumisme desenfrenat i es dediquen a l’artesania. Busquen en aquest moment un lloc tranquil i arrecerat i fan un capoll, una gatzoneta, una crisàlide, on es refugien en un dejuni llarg i repensen el seu futur.
La següent etapa vital mostra de manera diàfana els canvis experimentats. Molt més estilitzada, ha canviat les mordales per un tub molt destre en absorbir líquids dolcencs. Ja no té interès en les fulles, ara busca la bellesa i l’aroma de les flors. Ha après a detectar els temptadors efluvis de congèneres d’atractiu irrefrenable. Ha pres el vol.
I també en aquest nou estadi, fa funcions biològiques molt notables. En els itineraris florals, anirà maquillant-se de pol·len de diferents colors, i els espargirà arreu del seu entorn proclamant la fertilització i encetant el nou cicle de les fruites i les llavors.
Els seus ornaments i el desplaçament alat cridaran l’atenció altra vegada de diferents depredadors, diürns si prové d’erugues de dia, o nocturns si li agradava l’activitat del vespre. Als humans meditatius, els commou l’esquitx de color que oscil·la entre el paisatge, els sorprenen els falsos ulls que algunes es pinten sobre l’esquena o admiren el cromatisme que mimetitza amb tant d’encert la presència d’algunes espècies.
Prendre un temps al temps, frenar qualque vegada el ritme esperitat i meditar dins una càpsula de tranquil·litat, pot ajudar molt a definir els nous camins. Analitzar l’entorn que hi ha ara i que hi haurà després, pensar com fer les adaptacions oportunes, no és com fer retxes dins l’aigua.
La papallona pot sortir quan hi hagi flors; si només hi ha fulles, no tindrà cap opció ni funció. Ser eruga en temps de verd abundant i sucós és fàcil, però a l’època seca es pot passar magre si no s’opta per refugiar-se dins fruites, tiges encara vives o vespres de serena abundant.
L’adaptació al medi és la clau de la supervivència d’aquest món que gira damunt el seu propi eix a gran velocitat. Preveure els canvis és una de les principals capacitats de la humanitat, tot i que mai hi falten els que es volen mantenir amb la seva fase d’ulls clucs i situació estàtica.
Hi ha esperances a nivell de societat. S’observa una tendència important a l’agricultura regenerativa, aquella que no només deixa de contaminar sinó que recupera fertilitat i biodiversitat amb molt manco energia externa, mentre produeix aliments carregats de nutrients i salut. Gent de tota condició està fent aquesta aposta. També hi ha reaccions socials per organitzar sortides energètiques conjuntes i renovables, que s’alliberin dels monopolis habituals.
Potser cal dedicar un temps de crisàlide per solucionar temes com el de l’aigua, la mobilitat, la massificació o els plàstics. Es poden abordar apostant per estar a l’aguait i participar en les iniciatives comunitàries que es van fent. Cal prendre el vol.
