Per segon dijous consecutiu van venir reis. En els dos casos al port de Maó, al centre de Ciutadella i rebuts per centenars de mirades plenes d’il·lusió d’aquells que encara hi creuen, per edat, innocència o el que sigui. Ses majestats i un extens seguici van desfilar saludant el poble que els admira, grava i fotografia. Uns amb caramels i regals; els altres només amb la màgia intangible de la seva presència.
La màgia pròpia dels reis borbons va fer que aquell dia passessin coses extraordinàries a l’Illa. La Plaça des Born va quedar a la fi lliure de cotxes, tot i que només per unes hores, com si fos el conte de la Ventafocs. També, per uns moments, es va acabar amb la manca endèmica de policies a Menorca, perquè n’hi havia per tot, molts amb uniformes i armes imponents, altres d’incògnit sense aconseguir-ho massa. Agents d’incògnit amb èxit no en vaig veure cap, evidentment. Va ser aquest dijous, també, el dia en què tothom, Letizia segurament al cotxe de camí a Ciutadella, xerrava de Shakira i la seva cançó de venjança, retrets i negoci, en negre o no.
Van tenir prou màgia els monarques per, només amb la seva presència a l’Illa, liquidar la crisi matrimonial del PP, resolta amb un candidat al Consell que té l’aval de ser el que millor discurs i estil ha desplegat aquest mandat des de l’oposició. Incisiu, dur, preparat, seriós i sense pixar fora de test. No és mala sortida.
Però la màgia dels reis s’esvaeix. Els regals dels d’Orient acaben a un racó i els de La Sarsuela marxen a un altre indret on inaugurar una xarcuteria monumental o un estanc històric en places sense cotxes i plenes de policies. Per tant, és possible que els problemes afectius del PP es tanquin ara com el congrés de 2021, en fals quan llavors ja s’havien sentit tambors de guerra amb els mateixos indis, i torni a revifar aquesta divisió si les eleccions no els surten bé. Podríem en aquest cas acabar veient Sugrañes fent una cançó amb Bizarrap per deixar anar tot allò que ara li bull per dins. Seria màgic.
