Quatre illes són una comunitat autònoma i cada una de les illes és un petit país. Menorca ho és. Perquè la costa que emmarca els 702 quilòmetres quadrats de territori és una frontera que ningú ja no defensa perquè han baratat les formes de conquerir. Avui som més dependents de les altres economies i construïm la nostra, lògicament, condicionats. També passa en altres àmbits. El consum d’informació i de cultura és tan ampli que és evident que els valors i els tresors propis també pateixen la dependència i el risc.
Per açò és important per Sant Antoni, el dia del patró de Menorca i de la diada, donar importància a tot allò que és nostre, un patrimoni comú que estimam i que no hem de deixar perdre.
No tot està perdut. Hi ha prou mostres de la vitalitat de la cultura pròpia, de la que s’expressa en la nostra llengua. La glosa n’és un bon exemple, com ha superat el risc de desaparèixer perquè semblava que pertanyia a un temps sense televisor per obrir una autèntica passió pel glosat. A vegades no fa falta que la cultura sigui un producte de consum majoritari. Basta que hi hagi persones prou actives que amb dedicació i imaginació mantenguin viva la flama.
La nostra Illa desperta una certa enveja exterior no només per la conservació del seu territori, sinó per la força de la seva cultura, la capacitat de conservar-la i de mantenir-la viva. Aquesta vitalitat es respira a tot arreu. A molts dels actes que se celebren durant l’any. Es va veure ahir a la gala dels premis Protagonistes al Teatre Principal. La poesia que ens ha deixat Joan López Casasnovas; la qualitat de la cuina representada per un jove de 22 anys, Pau Sintes; la importància del GOB per Menorca; el triomf del regatista Joan Cardona a les Olimpíades de Tòquio, o la força de projectes com el centre d’art Hauser & Wirth són mostres d’una terra que és com un petit país on la cultura pròpia, el treball individual, la innovació obren camins nous.
