Avui tractaré el tema de la Diada. Intentaré fer-ho dolçament, per no encendre les sangs a ningú. Ara veurem si som capaç de fer-ho. Cada any, quan arriben aquests dies apareix la mateixa controvèrsia, la de si s’ha dir o no s’ha de dir «diada» a la festa de dia 17 de gener. En el costat del no hi ha bàsicament dos arguments. El primer afirma que no s’ha de dir perquè la paraula diada mai no s’ha emprat a Menorca. El segon diu que sempre ha estat la festa de Sant Antoni i no la Diada de Menorca, en aquest cas, per un costat no s’està d’acord que es converteixi en «festa civil» la que sempre ha estat «festa religiosa», i per altra és diu que la paraula «diada» ens remet a la Diada de Catalunya, i que nosaltres no hi tenim res a veure.
Pel que fa al primer argument i dit amb tota franquesa, és fals. No, no és cert que la denominació sigui moderna i que tradicionalment no s’ha emprat mai. És molt cert que al llarg del segle XX, el mot «diada» es va deixar d’emprar, però no que sigui una «imposició» d’ara. Els que som historiadors i perdem els ulls en papers antics, hem pogut veure un ús normal i freqüent de la paraula diada en documents menorquins dels segles XVII i XVIII. En aquest cas, gairebé sempre referida a una data assenyalada. També la podrem trobar en la premsa i en la poesia del segle XIX, posem per cas. Francesc de Borja Moll l’incorpora, amb vàries accepcions al seu Diccionari, i fins i tot comenta una expressió popular que hauria estat emprada a Menorca: «Tenir diades: tenir diferents maneres d'estar o d'obrar segons els dies. Encara no està bé el malalt?—Té diades: dies està bé, i dies està malament» (Mall., Men., Val.). Es podrà estar en desacord amb l’ús de la paraula «diada» pels motius que siguin, però no perquè no hagi estat històricament viva a Menorca.
Pel que fa al segon argument, la cosa és més peluda. És lícit institucionalitzar una celebració civil sobre una festa religiosa tradicional? Abans de dir que no, pensem que moltes festes religioses tradicionals es van crear sobre celebracions civils. El 17 de gener és Sant Antoni, jo sempre ho he dit així. Això no obstant, sense deixar-ho de ser, és des de fa quaranta anys un dia de celebració de Menorca i les dues es mostren compatibles, sinó com s’entén que regidors i consellers comunistes, posem per cas, desfilin davant tothom rere la imatge del sant? Posaré un altre exemple: l’Església catòlica commemora tretze sants diferents el 8 de març, en sabrien cap? En canvi, sí que molta gent sap que és el Dia de la Dona Treballadora, una celebració civil. Amb la construcció de l’estat de les Autonomies, totes les comunitats van voler elegir el seu dia gran, el dia de reafirmació nacional. Com van triar aquests dies? A les Illes Balears (1/03) es fa commemorant l’aprovació de l’Estatut, o sigui, un fet menor, si em permeten, per açò aquest menor seguiment. A Andalusia (28/02) també es fa per recordar l’aprovació de l’estatut que, a diferència del nostre, ho fou per referèndum. Ben igual es fa a Múrcia (9/06), on se celebra la publicació de l’estatut d’autonomia en el BOE. A Castella-La Manxa (31/05) es recorda la constitució de les corts, fa quatre dies. A Extremadura (8/09) van aprofitar la popularitat de la «Virgen de Guadalupe» per situar-hi, com aquí, el dia de la regió. A Madrid (2/05) es posà per recordar l’aixecament armat dels madrilenys contra els ocupants francesos. A Castella-Lleó (23/04) es commemora la batalla de Villalar, on s’acabà amb la revolta dels comuners contra la tirania monàrquica.
A La Rioja (9/06) també es fa per recordar l’aprovació de l’estatut. A Aragó (23/04) es va preferir posar la diada en el dia del patró, Sant Jordi. A Catalunya (11/09) es recorda la caiguda de Barcelona el 1714, davant les forces borbòniques. A Navarra (3/12) també van aprofitar la festa del patró, sant Francisco Javier, per fer la festa nacional. Al País Basc (25/10) s’escollí perquè és la data en la que coincideixen l’aprovació dels furs (1839) i l’aprovació de l’estatut d’autonomia (1979). A Astúries (8/09) es posà la festa civil sobre el dia de la patrona, la Mare de Déu de Covadonga. A Cantàbria ho tenen embolicat, ja que n’hi ha vàries. El 28 de juliol celebren el Dia de les Institucions càntabres, el dia 15 de setembre, festa de la patrona, també és és festa regional, i, per últim, fan el Dia de Cantàbria, el segon diumenge d’agost, sobre una diada instaurada els anys seixanta. Hi ha rumors que Revilla vol instaurar la Diada de l’anxova, però ja veurem com acaba. A Galicia (25/07) es va decidir fer-ho en el dia del patró, Sant Jaume el Major. A les illes Canàries (30/05) van acordar celebrar el dia gran recordant la primera sessió del parlament autonòmic, l’any 1983. A Ceuta (2/09) recorden el nomenament del primer governador després de la conquesta de 1415. A Melilla (17/09) es commemora la conquesta de la plaça africana el 1497. A Mallorca hi ha un debat entre el 12 de setembre (jurament de les Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca) i el 31 de desembre (Entrada de Jaume 1 a Medina Mayurqa. A Eivissa (8/08) es fa el mateix dia de la conquesta d’Eivissa per part de les tropes de Guillem de Montgrí. Bé, com veuen, no hi ha una unanimitat a l’hora de posar la diada: en uns casos es recorden les aprovacions dels estatuts o la constitució dels òrgans autonòmics, en altres, commemoren desfetes o victòries militars, i no hi falten els que la van situar sobre el patronatge religiós (Menorca, Galicia, Extremadura, Aragó, Navarra, Extremadura, Cantàbria). En el cas de Menorca, el 17 de gener no és només el dia del patró, també és el dia que es completava la conquesta de 1287 i s’iniciava el procés de poblament del que sorgeix el poble menorquí. Per tant, un fet religiós i un fet històric. No crec que existís una alternativa millor quan els consellers ho van decidir per acord -crec que unànime- del Consell Insular de Menorca de 1981, encara que llavors el títol complert era Diada Nacional del poble de Menorca.
El segon punt sobre el que es basa l’oposició al nom de diada és que es tracta d’una transposició del concepte de Diada que té lloc a Catalunya. Aquest raonament té a veure amb la ideologia de cadascú i poca cosa hi puc afegir. En tot cas, apuntar un fet ben curiós. Al llarg dels segles XIX i XX, i sobretot després de la Guerra Civil, Sant Antoni era un dia de celebració de l’espanyolitat de Menorca, un dia d’exaltació nacional espanyola, tradicionalista i catòlica (veure «La festa de Sant Antoni». Quadern de Folklore, 32) i, com a resultat de la transició política, es va reconvertir en un dia de reivindicació de la llengua i la cultura menorquina i, per alguns, de la catalanitat de Menorca. Durant els anys setanta, va tenir també connotacions polítiques antifranquistes i de reivindicació de les institucions autonòmiques. Crec que va ser així perquè durant els darrers anys de la dictadura, entorn de Sant Antoni, les entitats socials i culturals programaven un gran nombre d’activitats que ajudaven. Amb les institucions democràtiques, el 17 de gener va ser el marc de celebracions populars a tots els pobles, lligades a la llengua catalana, a la cultura, a la història. És així independentment del nom que li donem.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... no explicas, Josep, el meollo de la cuestión religiosa... fue antes el huevo o la gallina? escogieron esa fecha en particular las fuerzas militares que conquistaban la isla ese año, fue una decisión ex-profeso, o desembarcaron un día cualquiera, y luego la iglesia dijo, mira, tocó ese día san Antonio, pues ese será nuestro santo patrón, nos inventamos la leyenda de que apareció dando mandobles a los infieles, y listo..? la respuesta es evidente, la iglesia juega siempre con ventaja, pues así puede santificar cualquier acto público civil o efeméride, pues tiene todas las casillas ocupadas para hacer pagar peaje confesional... es como jugar con las cartas marcadas, como ser la gran banca eternamente... pero eso no significa que sea una fiesta religiosa... pues fue a-posteriori que se decidió que esa fuese la fiesta de la isla, pero por el hecho de armas, no por el santo que tocaba ese día en particular... es de cajón, la fiesta es por una conquista armada, un cambio de cultura, no porque los del clero se arrogasen la potestad de glorificar la casualidad de ser el santo ese día precisamente, para luego institucionalizar una procesión y todas esas zarandajas... los menorquines coincidimos TODOS en vivir, trabajar y relacionarnos en este territorio, celebremos pues una fiesta civil... NO todos los menorquines pertenecemos a ese credo residual de la historia que es la iglesia católica, así que aclaremos en voz alta que no es una fiesta religiosa, porque entonces estamos faltando a la lógica, al sentido común y a la verdad...