Diuen que s’alè va ser gros. Que va ser com una bufetada sortida de la mar, de sa vorera des Murtar, fresca i salada. Es veu que quan es va conèixer la notícia ses 3 dorades que hi queden a sa petita i encantadora urbanització de vorera, es 5 anfosos, es 7 o 8 esparralls i una dotzena de variades van fer un alè pensant que d’una bona se n’havien lliurat. En Julián, per jo es millor pescador de sa zona i del món, ja no els encalçarà i els deixarà en pau.
Es conco ha partit, ha decidit provar d’anar a pescar a un altre mar o conèixer altres èpoques, perquè si una cosa sempre va deixar clara en Julián és que es convencionalismes no anaven amb ell. I si a ell li donava «la puta gana» fer açò o allò altre, ho feia, sempre que a na Gari li semblés bé. Es concu era un poc entremaliat, però no tenia cap mala intenció, i per açò si ha decidit partir cap a noves aventures, sa dona no li posarà pega encara que tots l’enyorarem, ha estat un bon home, un bon marit, un bon germà, un bon pare i un bon avi, a més d’un bon professional.
Sa llengua d’en Julián, s’humor i sobretot s’ingeni l’han caracteritzat i l’han fet més entranyable, més estimat i més especial. N’ha amollat qualcuna que encara ressona com sa «des cosí d’en Serra». Com? No saps qui és en Serra? «Es que frega amb es ous enterra», amollava sense que l’importés massa qui estava escoltant o qui era sa víctima d’una broma que, gràcies a ell, ha estat dins sa família molta estona i que revivim a cada trobada.
Sa seva personalitat omplia fins a cent vegades més s’espai que ocupava físicament i ses ganes de fer broma i de no agafar-se res seriosament posava a tothom que l’envoltava en alerta per veure quina era sa darrera pedrada que amollava. No sé ni quants d’anys fa que cada vespre de Nadal feia sa mateixa broma d’en Raphael i per molt que la repetís, era capaç de fer-nos riure com sa primera vegada. «Un altre any que el descongelen», deia, i tots entonàvem després «El tamborilero», porro pom pom.
Jo trob que lo primer que haurà fet en Julián, quan s’ha trobat amb en Dino, haurà estat fer un ‘xigarret’, posar-se al dia i demanar com funciona tot. Qui comanda i a qui li pot prendre es pel. I creu-me que ja n’hi haurà que hauran rebut i pensaran «putes de Julián».
I, així com era ell, no t’estranyi que tot lo enfora que se’n vagi sigui a jeure as Murtar, a sa vorera, a escoltar la mar.
dgelabertpetrus@gmail.com
