Prohibir, limitar, censurar, reduir, suspendre són paraules que el màrqueting comercial no recomana. Aquests dies, la possibilitat de limitar l’entrada de cotxes a Menorca el proper estiu, com preveu la nova i propera Llei de Menorca Reserva de Biosfera, ha coincidit amb la celebració de Fitur a Madrid, on totes les autoritats i alguns empresaris menorquins van a vendre la temporada turística. Aquí ja hi ha un principi de contradicció: vols limitar per reduir la pressió i alhora vas a vendre perquè venguin més turistes. Per allargar la temporada, diuen, però no tenim tanta capacitat distributiva. No es barata un turista de l’agost al març. En tot cas en vindran dos.
El plantejament que desembarquin menys cotxes quan l’Illa està saturada compta amb molts arguments, però hem de pensar que, sense que encara s’hagi limitat res, no hi ha prou cotxes de lloguer, els taxis no poden atendre tota la demanda i l’oferta de transport públic és insuficient. No podem fer que tota l’Illa sigui com anar a Macarella. Si un turista vol provar una caldereta per sopar a un restaurant de Fornells, com hi ha d’arribar? Si no tenen cotxe que permeti la seva mobilitat no vindran. Per tant, la idea de reduir els cotxes és un eufemisme que realment expressa l’objectiu de reduir el nombre de turistes.
I si entre aquests turistes n’hi ha un punyat que venen per gaudir d’una Illa Reserva de Biosfera tampoc els podem oferir una mobilitat sostenible. Els cotxes elèctrics que les companyies de lloguer han de comprar no es poden llogar perquè no hi ha una xarxa de punts de càrrega suficient.
La conclusió és que hi ha molta feina a fer abans de posar límits. El gran escriptor Pau Faner explicava fa molts anys que l’única manera de gaudir del paisatge és anant a peu. La velocitat és enemiga de l’observació. Ell és autor del que s’anomena realisme màgic. Però no podem demanar a tots els turistes que descobreixin Menorca a peu.
