De la mateixa manera que, vist com van les coses en gestió de residus urbans, reciclatge, recursos hídrics, sanejament, cura dels espais naturals i camí de cavalls, mobilitat, salanització d’albufera des Grau (nucli de la reserva), i un llarg etcètera, no ens mereixem el distintiu Reserva de la Biosfera, tampoc ens mereixem, així de clar, que Menorca sigui declarada Patrimoni de la Humanitat, per molts i singulars talaiots que tinguem. Les distincions, com a premi que són, només s’haurien de donar a les poblacions que, a més d’haver heretat un patrimoni únic i ric, fan tot el possible per mantenir-lo i estudiar-lo. És a dir, els premis s’haurien de donar només en cas d’haver amor.
UNA VEGADA més, estic indignat. Ahir el «MENORCA» va donar la informació que, amb motiu de la construcció d’un pàrquing en uns terrenys municipals de Maó, van aparèixer el que semblen ser els dipòsits d’un aljub, sense que l’alcalde en donés cap importància, perquè al cap i a la fi... el monument, considera el polític, no es troba protegit per cap catàleg. És la demostració que la cultura històrica i patrimonial dels nostres representants és de vol de perdiu, si no és de sargantana.
Els catàlegs de béns municipals conformen un coneixement del patrimoni conegut, però no de tot el patrimoni existent. I no pot ser d’una altra manera per dos motius. El primer, perquè hi ha molt de patrimoni sota terra, arqueològic, com és el cas d’aquest aljub, i, en segon lloc, perquè els qui elaboren els catàlegs sempre se’ls hi pot haver passat per alt monuments menors. Que els catàlegs atorguin atenció i nivells de protecció, no vol dir que el que no està catalogat no en mereixi i que quan, pel motiu que sigui, apareix no hagi de ser objecte d’atenció.
Estant a Barcelona, no he pogut veure les restes de l’aljub objecte del reportatge del diari i ignoro el valor històric i patrimonial que puguin tenir. Tal vegada només es mereixen un estudi arqueològic i un reportatge fotogràfic amb la intenció de documentar-los per l’esdevenir, però lamento que d’entrada hagin rebut tant poca atenció per part d’un dels nostres polítics i més quan en uns mesos Menorca pot ser que tingui el distintiu de Patrimoni de la Humanitat.
LA HISTÒRIA, la cultura en general, per la poca atenció que mereix per part de la política de tots colors, només és música per fer commemoracions de centenaris. Ja els hi va bé als electes fer festes per tapar les males consciències per només dedicar a la cultura les espines del peix dels pressupostos. El millor respecte, la millor manera de celebrar i recordar una persona que va dedicar la seva vida a la cultura, és cada dia ser coherents, amb les nostres actuacions i pensaments, amb el que va fer i propugnar. La resta, només són excuses de mal pagador.
Tinc notícia que enguany es vol celebrar el centenari de Mascaró Pasarius. Doncs bé, Mascaró Pasarius va tenir una molt bona relació amb Josep de C. Serra Ràfols, el qual també la va tenir amb Joan Hernández Mora. Tots tres es van caracteritzar per tenir una profunda estima pel patrimoni i ser curiosos de mena. Serra Ràfols va fer treball de camp a Menorca, tot estant amb la seva família en una caseta d’estiu a Sa Farola.
Serra, que coneixia Ampúries a la perfecció, es va interessar per l’aigua de beure de la seva població grega i romana i, donant voltes a la qüestió per trobar desllorigadors al sistema de proveïment de la ciutat, es va interessar per les cisternes i aljubs menorquins, fent consultes, demostrant interès.
EM FAIG CÀRREC que no tot es pot conservar, però fins i tot allò que no es pot salvar mereix atenció, respecte i estima; mereix ser ben documentat i estudiat perquè almenys els historiadors ho puguin tenir en compte. Fornells disposava d’una cisterna comunal del segle XVII. Va ser destruïda perquè fos construït un centre de l’Ajuntament des Mercadal damunt el seu solar. Poso en dubte que no quedés cap més alternativa, cap més remei que esbocar el monument, però el que és escandalós és que ni l’ajuntament, ni el Consell Insular de Menorca, ni ningú, es preocupés per estudiar-lo abans de fer-lo malbé per sempre.
A Alaior també hi havia una cisterna, que ben pot ser que sigui una també del segle XVII, segons documentació que he tingut a les mans, que va ser construïda pel consell general de Menorca, i també va ser esbucada malgrat el Centre d’Estudis d’Alaior es va interessar i moure perquè es conservés. Tampoc em consta que fos objecte d’estudis.
Ja porto cinquanta-cinc anys fets i a les meves esquenes el trist record d’un innombrable patrimoni menorquí desaparegut per sempre. Mentre recordem els morts amb festes, destruïm el que van estimar. Valenta gràcia.
