Voleu un projecte de conducta ètica? Avui la trobem en l’evangeli on es proclamen Les Benaurances, com va fer Jesús a la muntanya, on ell anomena feliços els pobres d’esperit, els qui ploren, els humils, els que tenen fam i set de ser justos, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau i els perseguits pel fet de ser justos.
Si bé la promesa de felicitat és el premi que vindrà a la vida eterna, no podem fer l’orni i ens toca d’acceptar que el compromís ens interpel·la, avui, aquí, i a tots.
Per entendre bé el missatge, manllevaré les paraules del P. Llunell que al seu llibre «Creients o comediants?», ens deia: «Què són Les Benaurances? Són un projecte que és vàlid no només pels cristians, sinó per a totes les persones humanes.
Per què? Perquè si el text es llegeix amb atenció i sense prejudicis, el primer que sorprèn és que Jesús no presenta un projecte de religiositat o de pràctiques religioses.
Jesús ens presenta un projecte de conducta ètica!».
Certament tenim molts exemples que al llarg de la història han estat models d’honestedat i de compromís ètic aplicant-se i fent seus aquests paràmetres de comportament, o si més no bona part d’ells. Sort n’hi ha perquè «Si sempre ha sigut i serà important un projecte ètic clar i ferm, en els temps que correm encara ho és més. Sens dubte és el més urgent.
Si aquest món global va tan desmanegat sofrint crisis que tots sabem, la causa està en la carència d’ètica.
El sistema econòmic i els que el gestionen ens ha ficat en la crisi brutal que patim. I per què ens hi ha ficat? Per què?
Perquè aquest sistema i la seva gestió s’ha elaborat (per dir-ho educadament) no des de l’ètica, sinó des de la cobdícia desenfrenada dels més poderosos.
Un sistema totalment abusiu, pensat i gestionat per enriquir a uns quants bandarres a costa del sofriment i de la mort prematura de la immensa majoria.
I el mateix hem de dir de la violència i de les guerres, de la intolerància, de les agressions que cometen els uns contra els altres».
Com bé ens diu el P. Llunell, sense pèls a la llengua, Les Benaurances, no són un manual de pràctiques religioses, perquè en elles s’hi veu atrapat tant el creient en la doctrina cristiana, com l’agnòstic o l’ateu. És un crit al compromís «no només de rectitud, de generositat, i de vida honesta, sinó també de gaudi, de pau, i de serenor».
És evident que els estímuls del mitjans de comunicació van més dirigits a l’egocentrisme, al primer jo, després jo, i si queda res per a mi, que no pas a la generositat, però no em negareu que quan es fa alguna cosa a favor dels altres, gratuïtament, un se sent millor persona.
Avui acabo l’article seguint furtant al P. Llunell la cloenda del seu escrit, del que me’n he aprofitat i que subscric totalment, perquè, entre altres coses, és també una mostra de confiança, i per tant, d’esperança.
Diu: «Això és el que feren i fan les bones persones, la gent de bé.
Per què no ho podem fer nosaltres?».
