Josep Portella30/01/23 4:00
TW

Fa unes setmanes es va anunciar que el Consell insular donaria ajudes per a l’adquisició de bicicletes elèctriques. La veritat és que ja s’ha anunciat algunes vegades, però sembla que aquesta serà la bona. Malgrat que encara no han sortit les bases, de la informació periodística em va quedar en el cap que serà exclusivament per bicicletes urbanes i d’un cost inferior a dos mil euros, i que l’ajuda màxima seria de 800 euros. Si estic equivocat ja m’ho fareu saber. En primer lloc, he de felicitar al Consell per la iniciativa. Tot el que sigui promoure l’ús del mitjà mecànic de transport menys contaminant és bo. Record que quan tenia dotze o tretze anys, els reis em van dur una velo de carreres. Vaig ser un ciclista frustrat perquè els anys seixanta no hi havia quasi cap jove que anés amb velo per la carretera. Sa velo que tenc ara la vaig comprar de segona mà fa quasi quaranta anys, el 1987. Ja li he tret tot es suc, o ella me l’ha tret a jo, segons com ho mireu.

Noticias relacionadas
Josep Portella

Reivindicació del silenci

Más noticias relacionadas

Com que no som n’Arturo Sintes, a la meva edat i amb el cos ja un poc gastat, em costa pujar costes i quan surt a rodar ja triï la ruta que menys pujades tengui, però com que la sortida i l’entrada és al mateix lloc, les costes que no trob per anar les trob per tornar. Ja fa anys que em roda pel cap comprar una velo elèctrica per moure’m pel poble i per carretera, les més bàsiques costen entre tres i quatre mil euros. Quan em vaig témer de les ajudes del Consell vaig dir-me: aquesta serà sa bona. Quan més tard vaig veure les condicions que hi posaran, em vaig tornar refredar. I la veritat és que no les entenc del tot. Perquè només han de ser per bicicletes «urbanes»? Perquè no poden ser per bicicletes que tant puguin ser bones per la ciutat com per la carretera, amb l’excepció de les que són purament per competició? Perquè no es tenen en compte els màsters + 65? Tanmateix, si l’ajuda és fins a un màxim, no hauria d’influir en aquesta el model de la bicicleta, fins i tot es podria relacionar l’ajuda fins a un cost màxim de dos mil euros, quedan fora de l’ajuda el cost superior a aquesta quantitat. Ho dic tant per les bicicletes per fer carretera com les d’anar per mal camí, això que els especialistes diuen trekking. Crec que si miram les bicicletes no només com una eina de mobilitat sostenible, sinó, sense deixar de ser-ho, com una invitació a l’exercici físic saludable, no hauríem de fer aquesta diferenciació i fer arribar l’empenta del Consell insular a tota l’àmplia gamma d’interessos que tenim les persones.