TW

Quan hi falten manco de tres mesos per ses pròximes eleccions municipals i autonòmiques, es pacte de regrés des Govern balear entre PSIB, Més i Podem acaba d’inaugurar oficialment sa comèdia de fer veure que se barallen abans de ses eleccions. Aquesta vegada, es motiu ha estat que el PSOE de Francina Armengol, després de quasi vuit anys imposant es català i anant contra sa llibertat lingüística des ciutadans, ha volgut fer veure que acataria sa sentència des Tribunal Suprem que anul·lava es decret de 2018 que obligava a acreditar uns coneixements de català a tots es professionals sanitaris per fer feina a ses Balears amb una moratòria d’un màxim de dos anys. Sa presidenta Armengol va arribar a afirmar dilluns en roda de premsa que «sa salut és lo primer de tot», per fer tot lo contrari en soldemà passat, tornant a imposar es requisit des català a tots es sanitaris.

La setmana passada, Més per Mallorca va convocar una suposada reunió d’urgència per valorar dimisions que va acabar amb una sonada davallada de calçons: «Demanam al PSIB que recapaciti». Més per Menorca també va amenaçar a Francina Armengol amb què «si vol tornar a ser presidenta haurà de modificar s’exenció des català». Fum de formatjada tot. Cosa havien de fer per dissimular davant STEI i OCB, i fer veure que estan molt, molt maleits. Si Més vol pressionar de ver al PSIB pot començar per dimitir en bloc de s’executiu balear i retirar-li es seu suport parlamentari. Però suposaria renunciar a sa poltrona, i açò, mai.

Noticias relacionadas

Es Govern de Francina Armengol ha creat un problema amb sa llengua allà on no n’hi havia. Es ciutadans balears tenim dret a expressar-mos en qualsevol de ses nostres dues llengües, castellà i balear, i es sanitaris també tenen dret a dirigir-se a noltros amb sa que ells vulguin. Socialistes i catalanistes volen fer de s’excepció sa norma, fent-mos creure que es metges i infermers castellanoparlants odien sa nostra llengua, quan sa immensa majoria fa un esforç per entendre-mos en mallorquí, menorquí o eivissenc, especialment a sa gent major, a qui poden demanar que rallin més poc a poc, però que no girin sa llengua, que són a ca seua. Així és i així ha estat sempre des de que es qui rallam en pla i es qui ho fan en castellà convivim en aquesta terra, i tots som menorquins. Som bilingües, i rallant s’entenen ses persones.

Què mos estimam més? Tenir es millors professionals sanitaris, o renunciar a tenir es millors a canvi de què xerrin català? Jo ho tenc clar. I trob que tots es qui ara gemeguen pes català no tardarien ni dos segons en rallar castellà amb es metge o s’infermer si sa seua vida corrés perill. Duim vuit anys de polítiques d’imposició catalanista contràries a sa Constitució, sa meritocràcia i s’excel·lència. És ben hora de davallar es teló d’aquest nefast teatre catalanista i donar pas a una etapa d’eficiència, prosperitat i llibertat. Menorca, Balears i Espanya ho necessiten.