Josep Portella02/02/23 4:00
TW

Ahir es va aprovar la Llei de Reserva de Biosfera al Parlament Balear. Record que ja era una llei compromesa el 1995, o sigui que ha tingut temps d’estovar. La importància d’aquesta norma explica la repercussió que ha tingut el seu recorregut final i les jornades de tensió a Menorca que, vist el resultat, s’expliquen pel desig partidista de posseir el relat i la paternitat. Per sort, al final ha resultat possible per l’acord entre PSOE, Unides Podem i MES (de Mallorca i de Menorca). Algunes veus han parlat de la necessitat d’una llei amb consens. I ha estat una llei de consens: entre PSOE, MES, Podem i Esquerra Unida. Altres han demanat un consens total, o sigui també amb el vot del PP, Ciutadans i Vox. Però açò no és possible, ja que la relació de la societat amb el territori i els recursos marca avui -com ho va marcar ahir- la divisió entre dreta i esquerra; les persones voten per mostrar la seva confiança entre una i altra, amb els matisos que vulguin, i després els representants han de complir en la mesura del que sigui possible, després dels acords de govern, els programes que els comprometen.

Noticias relacionadas
Josep Portella

Reivindicació del silenci

Más noticias relacionadas

La Llei de Reserva de Biosfera arriba enmig d’una crisi ecològica d’abast planetari. Encara que no sigui objecte de preocupació manifestada al carrer, la gran majoria de la humanitat és conscient de la importància capital d’aquests anys que vivim, un instant en la història del planeta, i tota la vida per nosaltres. De vegades pens que el silenci de masses davant aquest risc és com aquell paracaigudista que no pot obrir el paracaigudes i tanca els ulls pensant que    no es farà tant de mal. No parlar-ne, fer veure que no és tant, no ajudarà a sortir en salvament d’aquesta prova. Al nostre àmbit, la Llei de Reserva apareix com una oportunitat de disposar d’una base legal per a la implantació i desenvolupament de polítiques de protecció. En el nostre àmbit, arriba quan tenim davant nosaltres la inajornable decisió de què hem de fer davant la pressió humana insuportable, la superació de la capacitat de càrrega, l’explotació desmesurada dels recursos naturals, l’increment del cost de la vida pels illencs a causa de l’explotació turística de l’Illa. La nostra esperança és que les mesures que es posin en marxa ajudin a resoldre aquests reptes i creïn realment un futur sostenible. Personalment, la major prevenció que em produeix la llei aprovada és la de la creació de la denominada «L’autoritat consultiva per a la bona administració de Menorca en tant que reserva de biosfera». Aprovada la llei, ara hi queda el que és més principal: la gestió i compliment de la llei.

Massa vegades hem vist com lleis autonòmiques aprovades era incomplides pels executius quan no posaven en marxa els mecanismes i recursos prevists en la norma o no els dotaven suficientment. El fet que la primera autoritat que haurà de complir i fer complir la llei sigui el Consell Insular de Menorca, em fa tenir esperança. Això no obstant, veure que encara està en vigor aquell Pla Territorial Insular de 2003, deu anys després de la seva caducitat, em posa en alerta. No conec el contingut actual del PTI. En el seu dia, abans de la pandèmia, hi vaig presentar una seixantena d’al·legacions particulars de les quals no n’he sabut res mai més. Avui més que mai, el PTI ha d’estar ben d’acord amb el contingut de la llei de Reserva de Biosfera. Veurem.