Ha estat molt comentada la imatge publicada el passat dissabte al «Sorprende i no sorprende» on es veu el Carrer Nou de Maó completament buit de vianants un dia laborable del mes de febrer. També ho va ser la informació on s’explicava que aquest inici d’any han tancat més restaurants que mai per vacances, reduint al mínim l’oferta gastronòmica i d’oci que tenen els residents a l’Illa durant tot l’any. És el mateix problema que es troben els turistes, alguns n’hi ha, que arriben als hotels d’interior o als habitatges de lloguer vacacional oberts durant tot l’any.
Menorca està connectada aquest hivern amb més aeroports que mai, amb set rutes nacionals i dues internacionals que operen fins a 128 connexions setmanals, però fa l’efecte que l’esforç que s’ha fet des de l’administració per fer possible el turisme de temporada baixa no té la correspondència que s’hauria d’esperar del sector privat. Com si no ens volguéssim creure que hi ha clients disposats a venir i gastar a Menorca per descobrir la cultura, provar la gastronomia i estar en contacte amb la natura encara que no faci temps d’anar a nedar.
A les urbanitzacions és lògic tancar a l’hivern si no hi ha turisme de sol i platja, però als espais urbans i rurals costa més d’entendre. Hi ha excepcions que aposten per treballar nou mesos l’any o més, també s’ha de dir, però la tònica general és encara la de «ja he fet la temporada, ara toca descansar».
A Maó la situació preocupa a les autoritats locals perquè enguany s’espera una bona campanya de creuers i els vaixells arriben principalment fora dels mesos d’estiu. Quina ciutat es trobaran al març? I si arriben un diumenge, podran fer un cafè o comprar un formatge? El debat és vell i encara no s’ha trobat una solució al dilema: o tancam perquè no ve gent o no ve gent perquè tancam.
A Menorca mai hem tingut tan a l’abast allargar la temporada de feina, però si no rema tothom en la mateixa direcció o de forma coordinada es pot perdre l’oportunitat. Hi ha trens que només passen una vegada.
