Una de les nostres dites menorquines ens recorda: «Sempre ho paga s’al·lot de bordo», que vol dir: «Sempre ho paga el més feble», i en Lao Tsé, un dels més grans filòsofs de la civilització xinesa, va dir: «El poble passa fam perquè els seus superiors consumeixen amb excés sobre el que recullen». N’estic convençut que molts pensam igual.
El poble té fam perquè els responsables de la seva salut l’imposen criteris purament utilitaristes. No poques disciplines que expliquen el seu origen cultural van essent arraconades a favor d’altres que sonen com a més pràctiques. Quan s’eliminen les Humanitats del camp educatiu -llengües clàssiques, Filosofia, valors religiosos...-, quan vivim tergiversacions ideològiques de la història, el poble es troba enmig de la plaça del desconeixement del seu present col·lectiu i de la seva identitat individual. Si les arrels guarden l’arbre, al poble el guarda la seva història i la vivència de l’acord universal de valors. No ens convé suprimir l’arbre. Les fulles d’un arbre caigut estan a l’albir del vent.
El poble té fam d’una Església que visqui les benaurances, essència del cristianisme. L’Església, amb el papa Francesc al davant, ens demana sortir a les perifèries i ser una Església més de missió que de manteniment. Església que aculli en el cor de les seves parròquies i comunitats el clam d’obertura i de diàleg sincer amb tothom. Un clam, com demana el Papa, que ens arribi amb aquestes lletres i contingut: «Entrada lliure». El poble té fam d’una Església gran en ajuda social, propera a les persones deixades per la societat civil, i unida plenament a Déu, des de la pregària i la confiança.
El poble té fam que els grans grups mediàtics del món (i nacionals) recullin i es facin ressò de veus com la del Papa Francesc. El papa durant el seu viatge a Àfrica -RDC i Sudan del Sud- ha denunciat, amb fermesa i claredat, a les grans potències (USA, Xina, Rússia) per empobrir Àfrica i sembrar explotació, destrucció i sang. Ell ha dit: «Posin fi a la guerra» «Prou d’enriquir-se a costa dels més febles» «Condemno la violència armada, les massacres, els abusos, la destrucció i l’ocupació de les aldees, el saqueig de camps i bestiar, l’explotació sagnant i il·legal de la riquesa...».
El poble té fam de ciència i no d’ideologies. Joan Huguet Rotger, recordant-nos en aquest mateix Diari a Manuel Martínez Cano, ha accentuat: A algú li interessa presentar el fenomen religiós com una espècie de caverna on hi van sols els mals informats, els retrògrads, els idiotes... Quina ciència ha desplaçat la religió? La física, la química, la biologia?... Notables científics, molts d’ells Premis Nobels, diuen: «No hi ha contradicció entre la religió i les ciències naturals (Max Planck). Contraposar ciència i religió, és cosa de gent poc experta en ambdós temes (Paul Sabatier). Puc asseverar que la negació de la fe no té cap fonament científic (R. A. Millikan)... Les ideologies ens estan esclavitzant ments i cors.
El poble té fam perquè el ventrell de molts protesta. La sensació de fam que no pocs senten pot ser suprimida fàcilment menjant alguna cosa. Per algú, però, aconseguir menjar just un poc de cosa no és tasca fàcil. Un ventrell buit és un mal conseller pel qui el viu i pel qui el té ben satisfet. Ens diu el papa Francesc: Jesús s’ofereix a les persones que passen fam a un món que, per una altra part, es permet el luxe de tirar cada dia tones d’aliment. Mentre tants i tantes es moren de fam no visquem un silenci còmplice ni deixem d’inquietar positivament la nostra consciència.
Woody Allen, director de cine, guionista..., ha dit: «El màgic va fer un gest i va desaparèixer la fam, va fer un altre gest i va desaparèixer la injustícia, va fer un altre gest i va acabar la guerra. El polític va fer un gest i va desaparèixer el màgic».
Quan avui mateix vivim una altra campanya contra la fam, no girem l’espatlla a la fam que té el poble de conèixer la seva identitat, de despertar la seva humanitat, que l’Església vagi a les perifèries, que desaparegui la violència i el clam dels afamats... Que ningú faci desaparèixer els màgics!
