Ha fet fortuna l’eufemisme dels «efectes indesitjats» per referir-se a l’excarceració de violadors amb la llei del només sí és si. És la fórmula que ha trobat el president per no haver d’admetre la incompetència de qui va redactar la norma sense tenir en compte totes les conseqüències que podia tenir, per improbables que poguessin semblar en un principi. Així ha estat com una llei que naixia amb la voluntat de protegir les víctimes ha acabat eclipsada per una polèmica que no es podia gestionar pitjor.
Ara el Congrés ha aprovat per àmplia majoria la llei trans. Facilitar els tràmits perquè l’Estat reconegui el gènere amb què es percep cadascú és un avanç en els drets socials, com ho és protegir les minories davant l’odi i la discriminació, i que es millori la cobertura legal d’una realitat humana que ha existit des de sempre. El debat aquí no és si Carla Antonelli ha de ser considerada una dona amb totes les de la llei, com de forma malèvola demanava Pablo Iglesias a Carmen Calvo en una tertúlia de la SER. Per suposat que sí. El que s’està qüestionant, i crec que amb raó, és que la nova llei no ha previst cap mecanisme per evitar l’ús fraudulent de qui es vulgui aprofitar d’un canvi registral de sexe sense tenir res a veure amb el col·lectiu trans. Que seran una minoria ínfima? Segur, però pot passar.
Sí que s’ha inclòs en un article que un maltractador no pot aprofitar-se d’aquesta treta per esquivar la llei de violència de gènere, però no es diu res d’altres mesures de discriminació positiva que tenen les dones en oposicions públiques, accés a beques o en la composició d’una llista electoral. La situació pot afectar des de la tria de presons fins a qui comparteix la cabina d’un ferri, passant pels esports. Deixar fora els jutges, els metges o els registres civils de tota supervisió d’aquest procés obre la porta als famosos «efectes indesitjats». Ja hem après que les bones intencions no basten per fer una bona llei.
