Potser la majoria de lectors que no són d’Alaior no coneixen les runes de les instal·lacions militars del denominat ‘polvorí’, situades sobre un cantell del barranc d’en Rellotge, sense cap possibilitat d’ús, potser tampoc no endevinen a situar-les sobre el mapa del municipi d’Alaior, poble del qual estan a dos quilòmetres de distància. Arran de la resposta del Govern a una pregunta d’una diputada d’Unides Podem, hem sabut que continua com a patrimoni de Defensa i està en procés de reversió. Això ha originat una controvèrsia, animada per la proximitat de les eleccions, sobre de qui és la responsabilitat. Segons el Partit Popular d’Alaior, és del Govern espanyol que no ha complit el conveni que el PP va anunciar el 2018, abans de les eleccions municipals de 2019, i segons la coalició Més i EM-IU, és una mostra de la deixadesa municipal no haver fet complir, en quatre anys, aquell suposat compromís. De fet, el diari Menorca de dia 19 de desembre de 2018, posava, en boca de Cristóbal Marquès, aquestes paraules: «El Ayuntamiento se marca los seis primeros meses del próximo año para definir los usos de este nuevo enclave del que pasará a ser propietario. Y para la segunda mitad del año confía en poder disponer ya de un proyecto redactado. Su voluntad es no dejarlo en el cajón, ‘no queremos adquirirlo y que allí se quede’», indica. Sembla que la proposta de Pla General feta pel Partit Popular fins i tot no es marcaven aquelles edificacions ruïnoses com a futur equipament, la qual cosa va motivar una al·legació de Junts per Lô, que es desconeix si ha estat acceptada.
Desconec la data de finalització de l’ús militar d’aquestes instal·lacions, el meu record personal de la reivindicació del polvorí data de 2004, però és possible que no fos la primera iniciativa. El 2004, estant a l’oposició, vaig presentar en nom d’EM, una moció per a la reversió de les modestes edificacions a l’Ajuntament, que la corporació va aprovar per unanimitat. Entre el 2004 i el 2011, el PSOE governava l’estat en solitari. Desconec les gestions que realitzà l’equip de govern municipal, també PSOE, aquells anys, però és evident que el resultat no va ser positiu. El novembre de 2009, el ple va aprovar per unanimitat una altra moció, aquest cop presentada pel PP, en el mateix sentit. Sé que des d’alcaldia, que ostentava el PSOE amb acord amb EM, es van fer gestions davant el ministeri, que els anys 2010 i 2011, també tenia un ministre socialista, però està clar que no van tenir resultats. El 2011, el Partit Popular va accedir a la majoria a l’Ajuntament d’Alaior. Poc després, el 2012, el Partit Popular també va obtenir la majoria per a governar Espanya. Entre finals de 2012 i juny de 2018, van coincidir governs del Partit Popular a Alaior i a Madrid. Desconec les gestions que es realitzaren durant aquests sis anys, però els resultats van ser igualment negatius. Va ser a finals de 2018, ja a prop de les eleccions municipals de 2019, quan el Partit Popular va anunciar que havia aconseguit del Govern el compromís de la reversió de les instal·lacions. Ara veim que res de res. Ho tenim bo de fer per saber si va ser un anunci buit o no. És suficient que es facin públics els documents signats per les dues institucions. Si el Govern espanyol ha incomplit un acord documentat, lògicament hem de fer força tots perquè es compleixi. De 2018 a 2022 han passat quatre anys. En definitiva, en aquests darrers vint anys, el tema ha implicat a governs d’esquerres i de dretes, a Alaior i a Madrid, sense un resultat positiu, perquè supòs que es considera positiu que les ruïnes siguin propietat pública.
Anem ara a la segona part. Després d’anys, em faig aquesta pregunta: realment ens interessen les ruïnes del polvorí? Realment creim que es poden rehabilitar i reutilitzar? Si volem fer una instal·lació juvenil o social, no seria millor fer-la de nova planta en un lloc que considerem més adequat? Considerem que el lloc on estan situades pot afavorir un ús públic com alberg o altre? Com a mínim, són unes qüestions a les que hauríem de respondre col·lectivament. El polvorí són unes antigues instal·lacions militars, ja molt esfondrades, d’unes dimensions reduïdes, que estan situades sobre el cantell d’un barrancó, molt a prop de les pedreres velles de Santa Ponça. Són relativament pròximes al poble i, per això, és un passeig que la gent d’Alaior solem fer. D’ençà la desocupació, tot aquest conjunt de petites edificacions i galeries sense cap valor arquitectònic ni etnològic s’han anat fent malbé. Paral·lelament a aquesta degradació, el Ministeri de Defensa ha posat en marxa la reversió del polvorí que, per llei, s’ha de brindar primer als antics propietaris que van ser expropiats. En el cas del polvorí, deu ser un expedient molt complicat, perquè encara està obert i sense final. Les característiques dels edificis limiten molt els possibles usos futurs. Si no vaig errat, es troben en una àrea natural i qualsevol solució arquitectònica estaria limitada. Potser hauríem de saber quina classificació té o tindrà en el PGOU d’Alaior i en el PTI. Per altra part, si tenim en compte l’estat en què es troben i la normativa en vigor per a l’obertura de centres públics, no hi ha dubte que la inversió hauria de ser molt elevada. Quants exemples tenim d’adquisició o acceptació de patrimoni del qual després no sabem què n’hem de fer? Personalment, després de tants anys, crec que el futur de les ruïnes és restituir aquell espai a la naturalesa anterior a l’ocupació, açò sí, assegurant l’ús públic del tram de camí que permet als caminants fer una caminada de circumval·lació del poble en un paratge únic.
