De mentides sempre se n’han dit, dir-ne era més cosa d’al·lots i d’adolescents. Noltros, en el repertori d’insults teníem «mentider», com dels més contundents i si algú de sa quadrilla era un sac de mentides, per fer-li mal intensificàvem l’insult afegint un escaló, tot dient-li «mentider més que mentider!!»
Pares i mestres s’afanyen en educar que és bo dir sempre les coses tal com són, ja que l’autenticitat és honestedat, enalteix i honora a qui la practica. Un falsari/a és una persona mediocre, de la que no te’n pots fiar, la mentida és injustificable, danyina, dir-ne és senzillament molt lleig i demostra poca classe.
Ara tens que avui en dia els que més menteixen són els adults i mai de la vida hauríem pensat que els farsants tindrien tants mitjans de comunicació i tan potents, per escampar amb impunitat les seves falsedats, emperò poc a poc, no sempre en surten indemnes.
Veritablement abans s’agafa a un mentider que a un coix, i d’enredaires que han sigut enganxats en trobem per tot arreu, vegem-ne una mostra d’aquests «angelets»: el passat octubre el Ministeri de l’Interior va rellevar del seu càrrec a l’inspector en cap de la Policia Nacional a València. En un acte públic de Vox, aquest comandament va afirmar que «la pràctica totalitat de detinguts són estrangers, gent que ve de fora», assegurant que feia cinc anys que la policia no treballava amb delinqüents nacionals. Tot això sense aportar referències o detalls.
Les referides asseveracions no sols no responen a cap dada real, sinó que són falses, com ho demostren les estadístiques del Registre Central de Penats del 2021, on consta que el 75% dels condemnats són ciutadans espanyols, i el 25% restant són presidiaris d’altres països. Sembla clar que l’objectiu del mentider era provocar animositat i posar als ciutadans en contra dels immigrants estrangers.
Un altre mostra d’engany. En ple conflicte per les resolucions judicials sobre la presència del castellà a les aules catalanes, Pablo Casado escampà la bola que als alumnes de les escoles de Catalunya, si parlen castellà, se’ls prohibeix anar al bany. En les seves declaracions públiques en cap moment va demostrar la suposada discriminació, ni va aportar el nom dels centres educatius on es produïa.
Aquestes acusacions falses ataquen i desprestigien el conjunt del professorat i el sistema educatiu, per això, un magistrat de Barcelona ha admès a tràmit la querella de la Generalitat per un delicte d’injúries i l’ha citat a declarar.
Els que sembren animadversions irracionals tenen per costum utilitzar les mentides, ara bé, el difondre entremaliades notícies falses a Internet, ja té el primer condemnat a Espanya. Així J.J.M. va acceptar una pena de 15 mesos de presó per haver publicat a les xarxes el vídeo d’una brutal agressió a una dona i atribuir-la a menors no acompanyats, quan en realitat el delicte s’havia produït a la Xina.
Segons recull la sentència, l'home va difondre el vídeo «amb un manifest menyspreu a la veritat», amb la intenció d’associar a aquests xavals amb actes violents i agressions sexuals, un col·lectiu que a més, està format per persones especialment vulnerables.
Als EUA, que és on hi ha els caps pensants de la filosofia de la notícies falses, l’època daurada dels embusteros crònicspodria anar definitivament a la baixa, ja que cada vegada hi ha més gent disposada a desemmascarar als que fabriquen paranoies.
A l'escola Sandy Hook, el desembre de 2012 van morir 26 persones en una massacre escolar. Deu anys després un jurat ha condemnat al milionari Alex Jones a pagar 1.000 milions d'euros a les famílies damnificades. El motiu és que Jones va assegurar amb continuïtat des del seu canal de ràdio, que no hi havia hagut cap massacre, sinó que tot era un muntatge del govern per poder legislar contra les armes. El veredicte ha estat rebut com una gran victòria, ja que podria marcar jurisprudència.
Queda clar, que els que entabanen la societat amb enganyifes i tramoies per treure’n benefici polític, és bo que sàpiguen que no sempre estaran exempts de càstig, que hauran de pensar bé què diuen, com ho diuen i contrastar-ho amb rigor abans de dir-ho.
Quan arribi, el dia de la fi dels embusteros serà un moment enormement gratificant, doncs s’haurà restaurat a la llibertat d’opinió la decència i compostura que mai havia d’haver perdut. La llibertat d’expressió ha de servir per parlar en plata, per esser franc. Apreciat lector/a, li dic de ver!
