No sé si a la resta de pobles de Menorca està passant el mateix, però els maonesos, vivim aquests darrers dos mesos un èxtasi estètic amb les rotondes. Personalment, he arribat a fer un parell de voltes amb el cotxe en algunes d’elles, per poder acabar de contemplar-les amb el deteniment que es mereixen.
Quan el 2021 el senyor batle va presentar a Fitur la ciutat de Maó com a destí especialitzat en turisme d’art, no em pensava que la seva ambició arribaria fins a les interseccions de la ciutat. Tinc sobretot controlades les que hi ha a l’Avinguda Vives Llull, però segur que n’hi ha d’altres. En alguna d’elles, sembla fins i tot que hagin pentinat les pedres amb un rasclet per generar un efecte zen que tot d’una, m’ha recordat els jardins japonesos que una vegada vaig visitar a Tokio. Si em diuen que hi ha participat un interiorista o un paisatgista, no em semblaria estrany perquè han deixat uns tons de pastel entre xocolata i vainilla formant una mena de tecles gegants d’un piano, que en alguns casos fan joc amb els edificis que tenen a prop.
La que hi ha a Dalt Sant Joan, per exemple, als vespres queda il·luminada de tal manera com si fos un plat volador a punt d’enlairar-se. Ja sé que este
m en època electoral i que tot fa la mateixa ferum, però no sé de qui ha estat la idea d’embellir-les. D’ençà que va néixer la idea que les rotondes tinguessin benefactors, cadascuna semblava filla de la seva mare i del seu pare sense cap gust estètic, però ara, ens malacostumarem a comparar-les perquè és el que passa quan n’arregles unes quantes. Premi a la millor rotonda? Aviat ho veurem.
