TW

De la celebració del Dia de les Illes Balears s’ha dit quasi tot. La meva quinta va néixer amb Sant Jaume, patró d’Espanya, data que enyorem principalment per la coincidència amb les festes des Castell, i que ja no figura en vermell al calendari laboral.

El primer de març no desperta grans emocions, i és que els illencs som molt illencs, però cadascú de casa nostra. Compartim algunes característiques que per força influeixen en la nostra manera de ser: la mar, el clima, o la llengua. Bones semblances, però posem l’accent en tot allò que volem per la nostra illa i la seva gent. A Menorca, fa més pàtria el Camí de Cavalls que qualsevol altra cosa.

Noticias relacionadas

Enguany, hem celebrat els 40 anys de l’Estatut, molt referenciat en la política i en els mitjans de comunicació, però les noves generacions no treuen prou pit. D’entrada, sempre és millor tenir a prop els òrgans de decisió. I sí, l’Estatut requereix millorar: assumir la competència d’habitatge, garantir una plena protecció del territori i el litoral, estimar més la nostra llengua, la cultura pròpia, avançar en els recursos que rebem de l’Estat, etc.

Fa uns dies, qualcú deia que un diagnòstic ràpid d’una malaltia minoritària depenia del codi postal. Em fa pensar que el sentiment de pertinença més gran que hi ha és el de l’àmbit social. Jo el tinc.

En totes les entitats de les quals form part, principalment socials,  el meu codi postal és molt millor que en la majoria de llocs del país.