De poc ha servit la Llei de Reserva de Biosfera ni que la Unesco acceptés ara fa tres anys incorporar el mar de Menorca dins aquesta declaració. El govern central, en ús de les seves competències, ha decretat sense consultar al Consell que dues zones al nord-est de l’Illa són aptes per a la instal·lació de parcs eòlics marins, un tipus d’energia que no forma part de l’Estratègia 2030 que el govern insular va convertir en el full de ruta per a la transició energètica.
El risc de mirar-se en excés el llombrígol és no adonar-se del que passa al voltant. S’ha volgut sobrevalorar un pla que, al final, és una declaració de bones intencions perquè Menorca té les competències d’ordenació territorial i poca cosa més. De poc serveix proposar una potència de 260 MW de parcs fotovoltaics quan la xarxa de Red Eléctrica només està preparada per connectar-ne 140. Un bloqueig que s’agreuja ara amb la previsió dels parcs eòlis marins.
De les paraules del conseller Josep Juaneda es desprèn que el Consell ha estat al marge d’una planificació que fa anys que es treballa a escala nacional. No va consultar-los el Govern balear quan anava a cercar inversors per fer aquests parcs? Tampoc no els va tenir en compte la Comissió de Medi Ambient quan va fer les seves observacions? Alguna veu de les Illes haurà escoltat el Ministeri quan ha decidit deixar fora de la zonificació l’entorn protegit de l’Illa de l’Aire.
Demanar que els parcs eòlics marins estiguin dimensionats a les necessitats de Menorca és no entendre que formam part d’un sistema interconnectat on, de la mateixa manera que fins ara hem consumit l’energia de fora, la podem exportar. Si la costa menorquina té potencial i es garanteixen les condicions ambientals, per què Espanya ha de renunciar a un recurs inesgotable, net i que redueix la dependència del petroli i el gas? Sempre serà millor que la central de Maó.
