Somriures

Tinc un amic que considera que ens hauríem d’obligar a somriure cada dia. Principalment per dos motius. El primer és que aquest acte millorarà les nostres relacions personals i professionals, ja que ens farà ser individus socialment més atractius. Sempre és més agradós interactuar amb persones simpàtiques que no amb aquelles que fan cara de pomes agres. El segon motiu va relacionat amb la salut mental. Al somriure generem les famoses endorfines, l’anomenada droga de la felicitat que tot ho cura i això farà que automàticament, ens trobem molt millor. Durant la pandèmia, les mascaretes ens van robar els somriures perquè ens amagaven les faccions i els ulls van passar a guanyar protagonisme expressiu. Ara que tornem a anar sense, la majoria del nostre temps, es pot posar en pràctica. Provar-ho no ens pot fer cap mal i la percepció dels que ens envolten, potser canviï cap a millor.

Noticias relacionadas

Els previsors

Más noticias relacionadas

Vivim en una societat cada vegada més crispada on la taxa d’irritabilitat supera tots els índexs. Segurament s’hagi abusat del missatge que hem de buscar la felicitat a qualsevol preu. D’entrada, s’ha fet confondre amb un model de vida basat en l’acumulació de bens materials en comptes d’aquells immaterials com per exemple, mantenir una conversa amb un amic. A partir d’aquí, les xarxes socials han contribuït a difondre aquest mantra les 24 hores al dia en forma de clips de vides irreals que no s’aguanten per enlloc. Les tasses de Mr. Wonderful tampoc hi han ajudat, la veritat. Les víctimes segurament siguin els mes joves però també uns quants adults, convertits en nens grans a la deriva. M’increpava l’altre dia una noia a la platja d’Alcalfar quan li demanava, si us plau, que lligués el seu gos perquè ens bordava. «Tu paseas niños, yo perros».