El mateix govern que regala 400 euros a tots els joves que fan 18 anys, siguin pobres o fills de milionaris, està indignat perquè les famílies nombroses tenen dret a un descompte en la factura de la llum al marge de la seva renda. La ministra d’Hisenda s’ha sorprès de la seva pròpia norma i ara vol córrer a canviar els requisits. Li sembla injusta una ajuda universal per a qui té més fills, però durant mesos no ha posat cap pega a subvencionar la càrrega de combustible a cotxes de luxe, com ho fa a l’empresari que viatja en tren o qui compra un formatge gurmet sense IVA.
De cop sembla que si cobres més de 26.000 euros a l’any i tens tres o més fills ets un privilegiat que ha d’estar exclòs de les ajudes públiques, famílies que tenen l’obligació de pagar impostos però no el dret a beneficiar-se d’una bonificació. Oblidant que els ciutadans ja contribuïm a la redistribució de la riquesa del país amb uns impostos que són progressius.
El que més irrita, però, d’aquest discurs populista és la seva inconsistència. Si la renda ha de ser determinant per accedir a una subvenció podem començar per revisar de dalt a baix el nostre descompte de resident, que beneficia més a qui viatja més vegades o amb bitllets de classe preferent.
Tampoc no he sentit cap queixa davant la decisió de l’Ajuntament de Ciutadella de subvencionar de forma massiva el consum d’aigua, una mesura que premia sobretot a qui té piscina i jardí. Resulta que en poc més d’un any la factura que han de pagar al Govern per l’aigua de la dessaladora ha pujat en 660.000 euros, un encariment que han decidit no traslladar als consumidors, potser perquè hi ha eleccions. La conseqüència és que en tost de fer pagar a cada usuari per allò que consumeix, amb ajudes a les famílies que realment són vulnerables, s’està beneficiant amb els doblers de tots a qui més gasta. Una curiosa manera d’entendre l’ecologisme i el progressisme.
