L’altre dia una amiga em va fer arribar una nota dins un sobre de les darreres eleccions, d’aquests de colors que resguarden les paperetes del congrés o senat. Ella, sempre recicla. És d’aquelles persones que la manera de dir i de fer van juntes.
Una peculiaritat de la propaganda electoral és que ens arriba indistintament dels nostres ideals polítics, és a dir, que rebem a la bústia una immensa majoria que no respon a les motivacions personals. En clau nacional, podem donar-nos de baixa davant l’Institut Nacional d’Estadística, i és un requisit indispensable fer-ho online, amb el certificat digital o DNIe, o Cl@ve.
Aquesta setmana, almenys a Maó, hem rebut la primera propaganda de les eleccions del maig. Una cartolina ben guapa que ens anuncia els 10 punts que regeixen el programa de Més per Menorca, sota els eslògans habituals.
Més de 370 milions de reclams publicitaris s’envien als ciutadans i al voltant de 60 milions de sobres hi ha disponibles en els col·legis electorals. Xifres sense sentit en l’era de les telecomunicacions i el món digital, perquè en el millor dels casos acaben en el contenidor de reciclatge de paper, o bé amb el missatget de la meva amiga.
Crec que seria genial que hi hagués un pacte insular que conciliés evitar-la, perquè no genera un interès real en la ciutadania.
Imaginem el titular?: La Menorca reserva de la biosfera esquiva per unanimitat el consum compulsiu i innecessari de la publicitat electoral.
