El pressupost del Consell reserva per enguany 15,7 milions d’euros al pagament de subvencions, un poti-poti on trobam de tot: des de 3.780 euros per apadrinar fillets de l’Índia fins a 423.500 per a l’organització del World Padel Tour. També hi ha els dos milions que es regalen des d’avui en vals de compra per als primers que ho demanin, sense requisit de renda.
Però per fer-nos una idea de la magnitud de la repartidora de la Plaça Biosfera ens falta sumar altres partides que no figuren en aquesta relació, com el bus gratis, el filó dels contractes menors -vuit milions d’euros l’any passat- i tot el que es reparteix aprofitant l’opacitat dels comptes dels organismes autònoms, com l’IME o la Fundació Foment del Turisme.
Fa anys, quan l’austeritat encara estava ben vista, l’oposició va anomenar aquesta forma de gestionar com la política del millonet: una associació, una empresa o un amic venia a proposar una idea al conseller de torn i per tenir-lo content se li donava un millonet de pessetes. El temps ha passat, ha arribat l’euro, i el costum s’ha convertit en un modus vivendi per a molts.
És cert que les subvencions i els contractes menors sempre representaran una part substancial del pressupost del Consell pel tipus de competència que gestiona. El que s’ha d’evitar, però, és que siguin una barra lliure per premiar als afins i exigir que els recursos públics s’assignin amb rigor, transparència i, sempre que sigui possible, a partir d’una lliure concurrència.
Que ara no s’està fent així no ho diu un periodista ni un partit polític, sinó els organismes auditors: Sindicatura de Comptes, Oficina Anticorrupció i la OIReScon del Ministeri d’Hisenda. Restar-li importància perquè no s’han demostrat il·lícits penals demostra tenir el llistó molt baix, com si no ser un delinqüent et convertís en bon governant. Treballin perquè Menorca deixi de ser l’exemple d’una mala gestió econòmica.
