Fa anys, quan un estri s’espatllava podies escoltar la dita, «A la mar!» o «Ja ho pots fotre a la mar!», amb la idea figurada que el medi marí s’ho menjava tot i per tant, era una via per desfer-se de trastos i objectes inservibles que feien nosa.
Veig que a Cala Padera s’ha fet una campanya de neteja submarina que posa en evidència que encara avui en dia, alguns segueixen ancorats en absurdes mentalitats i comportaments del passat, de manera que van a parar al fons de la mar «bicicletes, pneumàtics, ferralla, blocs de construcció i plàstics»... brutícia llençada per uns pocs analfabets ambientals, que la tracten com si fos un femer.
Ja sabem que un dels problemes més grans de la societat de consum, és la generació i reutilització de residus. Segons les estadístiques -tot i que no estan del tot actualitzades-, cada menorquí en genera 402 quilos a l’any. Evidentment la consciència pel reciclatge va en augment i la majoria de la població assumeix que ha de distingir els fems pel tipus de material que els componen, com ho demostra el bon índex de recollida de vidre en els iglús verds, 40,5 quilos d'envasos per habitant en 2022.
Ara bé, segons un informe elaborat per l’empresa Rezero, amb l’actual sistema de recollida de fems, en què el ciutadà-productor decideix segons el seu grau de civisme, dipositar o no els residus als contenidors, la recollida selectiva arriba només al 21 per cent.
Per tant, en no poques ocasions, la manca de consciència comença dins les llars mateixes i involucra per igual a tots els residents a Menorca: Pot ser que na Marie, n’Asead, en Rodrigo, en Toni, en Klaus, en Harry, en Giuseppe, en Bryan o na Daniela Angèlica, tinguin el mal costum de no separar els residus, i és clar, pel fet de barrejar els nombrosos envasos de plàstic, el vidre, amb les restes del menjar i a més qualque objecte en desús, la bossa se’ls omple ràpidament i es veuen en la necessitat de treure els fems cada dos dies.
Tot i que a l’escola els van transmetre la necessitat de triar les deixalles, es van deixar enganar per la llegenda urbana «a la planta de tractament ho mesclen tot», així que per comoditat, no només, no redueixen la creixent generació de residus familiar, sinó que a sobre els mesclen.
En conseqüència, per millorar els índex d’aprofitament del descomunal volum de deixalles que generem i contaminar menys, es fa inevitable una nova manera de procedir.
Doncs per assolir als objectius que marca la Llei autonòmica de Residus i arribar abans del 2030 a la reutilització i el reciclatge d'un 65 per cent, no és suficient una «rentada de cara verda» sinó que es vol implantar el sistema ‘porta a porta’, que a grans urbs com Milà ha reeixit, aconseguint obtenir fins el 60- 80 per cent.
Aquesta innovadora manera d’endur-se els fems facilitant la seva selecció a la ciutadania, es basa en que els veïns/nes haurem de treure els residus classificats al portal de casa només els dies indicats. Mira tu incívic/a si ho tindràs bé, et donaran els estris, poals i cubells per a les diferents deixalles que produeixes i a més vindran a recollir-los a la mateixa porta de l’edifici o casa teva.
El nou sistema provocarà profits col·laterals, ja que la desaparició de centenars de contenidors, farà que hi hagi menys brutícia als carrers, es guanyarà espai i s’eliminaran els punts d’abocament incontrolats de mobles i trastos vells. Per altra part s’aprofitaran els residus orgànics que generem a les llars, comerços, establiments d’alimentació i restauració. Les restes de menjar són importants, ja que en recollir-se de forma separada es podrà obtenir compost i biogàs.
És evident que la recollida ‘porta a porta’, suposarà un canvi d’hàbits i rutines, sobretot pels qui ara no es fan responsables de la separació. Serà imprescindible la col·laboració de noltros els ciutadans/es de a peu i més quan el cost per als ajuntaments puja fins un 20 per cent, idò entre tots hauríem de fer que el ‘porta a porta’ sigui rendible.
Atès que el ciutadà/na productor de residus ja no serà anònim, hi ha qui es declara en contra del nou mètode, apel·lant a la pèrdua de llibertat i donant arguments a la a la falta d’urbanitat i gamberrisme, que suposa no separar els residus que tu mateix produeixes. En definitiva, vols llibertat per a què, per seguir embrutant?
